Your browser doesn't support javascript.
loading
Mostrar: 20 | 50 | 100
Resultados 1 - 20 de 35
Filtrar
Mais filtros










Filtros aplicados
Base de dados
Intervalo de ano de publicação
2.
Rev. bioét. derecho ; (57): 287-307, Mar. 2023. tab
Artigo em Inglês | IBECS | ID: ibc-216071

RESUMO

The Sustainable Development Goals (SDGs) are a call for action to governments, organizations and civil society, a call for addressing the environmental and social problems of the 21st century. However, the 2030 Agenda does not focus on animal ethics as one of the keys to addressing these critical issues. The different ethical approaches to the moral status of non-human animals justify the transition to plant-based diets, not only because of the ecological and geological consequences of animal-product consumption but also in accordance with the principles of justice. This work highlights the consequences of animal-product consumption in the Anthropocene. The human being has become a geological force: The Anthropocene is the new geological epoch triggered by human activity that replaces the Holocene. Its effects have a major impact on biodiversity, deforestation, water resources, climate and health. This paper explores the need to develop a normative criterion for technology use to protect the moral status of non-human animals: technological innovation should be focused on the development of animal source foods alternatives.(AU)


Los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) son un llamado a la acción para los gobiernos, organizaciones y sociedad civil; un llamamiento para abordar los problemas ambientales y sociales del siglo XXI. Sin embargo, la Agenda 2030 no se centra en la ética animal como una de las claves para tratar estos temas tan críticos. Los diferentes enfoques éticos sobre el estatus moral de los animales no-humanos justifican la transición hacia dietas basadas en alimentos vegetales, no solo por las consecuencias ecológicas y geológicas del consumo de productos animales, sino también en concordancia con los principios de justicia. Este trabajo pretende destacar las consecuencias del consumo de productos animales en el Antropoceno. El ser humano se ha convertido en una fuerza geológica: El Antropoceno es la nueva época geológica desencadenada por la actividad humana que reemplaza al Holoceno. Sus efectos tienen un gran impacto sobrela biodiversidad, la deforestación, los recursos hídricos, el clima y la salud. Las siguientes líneas exploran la necesidad de desarrollar un criterio normativo para el uso de la tecnología para proteger el estado moral de los animales no-humanos: la innovación tecnológica debe centrarse en el desarrollo de alternativas para los alimentos de origen animal.(AU)


Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són una crida a l'acció per als governs, les organitzacions i la societat civil; una crida per abordar els problemes ambientals i socials del segle XXI. Tot i això, l'Agenda 2030 no secentra en l'ètica animal com una de les claus per tractar aquests temes tan crítics. Els diferents enfocaments ètics sobre l'estatus moral dels animals no humans justifiquen la transició cap a dietes basades en aliments vegetals, no només per les conseqüències ecològiques i geològiques del consum de productes animals, sinó també en concordança amb els principis de justícia. Aquest treball pretén destacar les conseqüències del consum de productes animals a l'Antropocè. L'ésser humà ha esdevingut una força geològica: L'Antropocè és la nova època geològica desencadenada per l'activitat humana que reemplaça l'Holocè. Els seus efectes tenen un gran impacte sobre la biodiversitat, la desforestació, els recursos hídrics, el clima i la salut. Les línies següents exploren la necessitat de desenvolupar uncriteri normatiu per a l'ús de la tecnologia per protegir l'estat moral dels animals no humans: la innovació tecnològica s'ha de centrar en el desenvolupament d'alternatives per als aliments d'origen animal.(AU)


Assuntos
Animais , Direitos dos Animais , Desenvolvimento Sustentável/legislação & jurisprudência , Desenvolvimento Sustentável/tendências , Veganos , Comportamento Alimentar , Indústria Alimentícia , Bem-Estar do Animal , Bioética , Temas Bioéticos
3.
Rev. bioét. derecho ; (56): 209-231, Nov. 2022. tab
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-210244

RESUMO

En la actualidad, la investigación en grandes simios ha dejado de realizarse en prácticamente todo el mundo. En este contexto, cabe preguntarse si es que ha llegado el tiempo de prohibir o restringir severamente la investigación con toda clase de primates no humanos. Una manera de abordar esta pregunta es evaluando si es que las razones que fueron esgrimidas—con éxito—en favor de restringir la investigación con grandes simios, pueden ser extendidas al caso de los demás primates no humanos. Teniendo como base una reciente revisión del debate sobre la restricción de la investigación con grandes simios (Aguilera, Perez Gomez, y DeGrazia, 2021), el presente artículo lleva a cabo esta tarea, analizando dominios de razones relacionados con el estatus moral, la ciencia, el bienestar animal, las actitudes de los expertos y el público, la conservación y el retiro de los primates, los costos financieros, y la atribución de respeto y derechos a los primates no humanos. De esta manera, se pretende iluminar el debate en torno a la restricción de la investigación con toda clase de primates no humanos, aportando herramientas estratégicas, persuasivas y filosóficas para quienes deseen avanzar en esta dirección.(AU)


En l'actualitat, la recerca en grans simis ha deixat de realitzar-se en pràcticament tothom. En aquest context, cal preguntar-se si és que ha arribat el temps de prohibir o restringir severament la recerca amb tota mena deprimats no humans. Una manera d'abordar aquesta pregunta és avaluant si és que les raons que van ser esgrimides—amb èxit—en favor de restringir la recerca amb grans simis, poden ser esteses al cas dels altres primats no humans. Tenint com a base una recent revisió del debat sobre la restricció de la recerca amb grans simis (Aguilera, Perez Gomez, i DeGrazia, 2021), el present article duu a terme aquesta tasca, analitzant dominis de raons relacionats amb l'estatus moral, la ciència, el benestar animal, les actituds dels experts i el públic, la conservació i el retir dels primats, els costos financers, i l'atribució de respecte i drets als primats no humans. D'aquesta manera, es pretén il·luminar el debat entorn de la restricció de la recerca amb tota classe de primats no humans, aportant eines estratègiques, persuasives i filosòfiques per qui desitgi avançar en aquesta direcció.(AU)


Currently, research on great apes has been phased out in practically all the world. In this context, the question arises as to whether it is time to ban or restrict research on all non-human primates. One way to address this question is to assess whether the reasons that were successfully put forward in favor of restricting research on great apes can be extended to other non-human primates. Based on a recent review of the debate on the restriction of research with great apes (Aguilera, Perez Gomez, y DeGrazia, 2021), the present article carriesout this task, analyzing domains of reasons related to moral status, science, animal welfare, attitudes of experts and the public, conservation and retirement of primates, financial costs, and the attribution of respect and rights to non-human primates. This way, the aim is to shed light on the debate around the restriction of research with all types of non-human primates, offering strategic, persuasive, and philosophical tools for those who would like to move forward in this direction.(AU)


Assuntos
Humanos , Primatas , Pesquisa Biomédica , Bem-Estar do Animal , Eticistas , Moral , Bioética , Princípios Morais , Ética
4.
Rev. bioét. derecho ; (55): 55-74, Jul. 2022.
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-210227

RESUMO

El uso de animales en actividades científicas y educativas es un tema de debate en la sociedad, y en la actualidad, estas actividades se evalúan en sus aspectos éticos antes de comenzar. El propósito de este artículo es analizar las International Guiding Principles for Biomedical Research Involving Animals desarrollados por el Consejo de Organizaciones Internacionales de Ciencias Médicas y el Consejo Internacional para la Ciencia de los Animales de Laboratorio, sobre los criterios establecidos como necesarios para determinar el uso responsable de los animales, con el objetivo de armonizar normativas. El documento toma la declaración anterior de las Tres Erres (reemplazo, reducción, refinamiento) de Russell y Burch, y agrega nuevos requisitos. Así, la justificación, el valor científico de los estudios, formas de refinamiento como puntos finales humanitarios, el bienestar animal, el análisis daño-beneficio y actitudes como responsabilidad, respeto e integridad científica, surgen como condiciones necesarias, y se tienen en cuenta las preocupaciones éticas de la sociedad. Las instituciones juegan un papel importante en la capacitación y supervisión de los científicos y en el desarrollo de una cultura de cuidado. Este documento proporciona guías claras y constituye una referencia valiosa cuando se carece de normativas oficiales sobre la protección de los animales utilizados en actividades científicas.(AU)


The use of animals in scientific and educational activitiesis a subject of debate in society, and at present, these activities are evaluated in their ethical aspect before starting. The purpose of this article was to analysethe International Guiding Principles for Biomedical Research Involving Animals, developedby the Council for International Organizations of Medical Sciences and the International Council for Laboratory Animal Science, on the criteria set as necessary to determine the responsible use of animals, aiming to harmonize regulations. The document takes the former Russell and Burch’s statement of the Three Rs (replacement, reduction, refinement), and adds new requirements. Thus, justification, scientific worth of the studies, ways of refinement as humane endpoints, animal welfare, harm-benefit analysis and traits as responsibility, respect and scientific integrity arise as necessary conditions; ethical concerns of society are also considered. Institutions play a major rol in the proficiency and supervision of scientists, and in developing a culture of care. This document provides clear guidelines and constitutes avaluable reference when directives on the protection of animals used in scientific activities are lacking.(AU)


L'ús d'animals en activitats científiques i educatives és un tema de debat en la societat i, en l'actualitat, les implicacions ètiques d’aquestes activitats s'avaluenabans de dur-les a terme. El propòsit d'aquest article és analitzar les International Guiding Principles for Biomedical Research Involving Animalsdesenvolupades pel Consell d'Organitzacions Internacionals de Ciències Mèdiques i el Consell Internacional per a la Ciència dels Animals de Laboratori, sobre els criteris establerts com a necessaris per a determinar l'ús responsable dels animals amb l'objectiu d'harmonitzar normatives. El document pren la declaració anterior de les Tres Erres (reemplaçament, reducció, refinament) de Russell i Burch i agrega nous requisits. Així, la justificació, el valor científic dels estudis, les formes de refinament com a punts finals humanitaris, el benestar animal o l'anàlisi dels danys i beneficis, d’una banda; i actituds com la responsabilitat, el respecte o la integritat científica, d’altra, esdevenen condicions necessàries, atenent a les preocupacions ètiques de la societat. Les institucions juguen un paper important en la capacitació i supervisió dels científics i en el desenvolupament d'una cultura de cura. Aquest document proporciona guies clares i constitueix una referència valuosa, en un context on manca normativa oficial sobre la protecció dels animals utilitzats en activitats científiques.(AU)


Assuntos
Humanos , Animais , Animais , Pesquisa , Pesquisa Biomédica , Animais de Laboratório , Bem-Estar do Animal , Princípios Morais , Bioética , Ética
5.
Rev. bioét. derecho ; (55): 147-163, Jul. 2022.
Artigo em Português | IBECS | ID: ibc-210232

RESUMO

Partint de conceptes proposats per Michel Foucault i Giorgio Agamben –com biopolítica, disciplina, sobirania i vida nua–, desenvolupem una discussió sobre els conflictes d'interessos existents en la relació humà-animal i apostem per la biopolítica com una de les seves claus de lectura. La hipòtesi és que les referències biopolítiques poden enriquir la discussió sobre les relacions humà-animal, l'ètica animal i la bioètica.A partir d'una revisió bibliogràfica exploratòria, plantegem diversos treballs que assenyalen que, d'una banda, la biopolítica no és una forma exclusiva de governar la vida humana, sinó que s'estén a tota una sèrie d'éssers vius: des de ratolins de laboratori fins a vaques lleteres. D'altra banda, si els animals estan immersos en el paradigma d'augmentar la vida, els seus cossos i vides també estan exposats al poder sobirà. Llavors tenim producció, administració i disciplina, però també tenim vida, sobirania i mort sense assassinat. Els animals fluctuen, almenys en algunes relacions, entre vides dòcils i vides que es poden matar.(AU)


A partir de conceitos propostos por M.Foucault e G.Agamben, tais como biopolítica, disciplina, soberania e vida nua, realizamos uma discussão sobre os conflitos de interesse existentes na relação humano-animais contemporâneas, e apostamos na biopolítica como uma de suas chaves de leitura. A hipótese é de que os referenciais biopolíticos podem enriquecer a discussão sobre as relações humano-animais, ética animal e bioética. A partir de uma revisão bibliográfica exploratória, levantamos diversas pesquisas que apontam que, por um lado, a biopolítica não é um modo de governo exclusivo da vida humana, e se estende, antes, a toda uma série de viventes: de camundongos de laboratório a vacas leiteiras; por outro, se os animais estão imersos no paradigma da majoração da vida, seus corpos e vidas também são expostos ao poder soberano. Portanto, temos produção, administração e disciplina, mas também temos vida nua, soberania e mortes sem assassinatos. Os animais flutuam, ao menos em algumas relações, entre vidas dóceis e vidas matáveis.(AU)


Partiendo de conceptos propuestos por M.Foucault y G.Agamben, como biopolítica, disciplina, soberanía y vida desnuda, realizamos una discusión sobre los conflictos de intereses existentes en la relación humano-animal, y apostamos por la biopolítica como una de sus claves de lectura. La hipótesis es que las referencias biopolíticas pueden enriquecer la discusión sobre las relaciones humano-animal, la ética animal y la bioética. A partir de una revisión bibliográfica exploratoria, planteamos varios trabajos que señalan que, por un lado, la biopolítica no es una forma exclusiva de gobernar la vida humana, sino que se extiende a toda una serie de seres vivos: desde ratones de laboratorio hasta vacas lecheras; por otro lado, si los animales están inmersos en el paradigma de aumentar la vida, sus cuerpos y vidas también están expuestos al poder soberano. Entonces tenemos producción, administración y disciplina, pero también tenemos vida, soberanía y muerte sin asesinato. Los animales fluctúan, al menos en algunas relaciones, entre vidas dóciles y vidas que se pueden matar.(AU)


Based on concepts proposed by M.Foucault and G.Agamben, such as biopolitics, discipline, sovereignty and naked life, we held a discussion about contemporaneous conflicts of interest present in human-animal relations and bet on biopolitics as one of its keys for reading. The hypothesis is that biopolitical references can enrich the discussion about human-animal relations, animal ethics and bioethics. From an exploratory bibliographic review, we raised several works that point out that, on the one hand, biopolitics is not a government exclusive of human life, and extends, rather, to a whole series of living beings: from laboratory mice to dairy cows; on the other hand, if animals are immersed in the paradigm of augmentation of life, of biopolitics, their bodies and lives are also exposed to sovereign power. Therefore, human-animal relations are constituted by production, administration, and discipline, but also bare life, sovereignty, and deaths without murder. Animals float, at least in some relationships, between docile land killable lives.(AU)


Assuntos
Humanos , Animais , Experimentação Animal , Ética em Pesquisa , Modelos Animais , Bem-Estar do Animal , Direitos dos Animais , Temas Bioéticos , Bioética , Ética , Princípios Morais
6.
Int. microbiol ; 25(1): 189-206, Ene. 2022. graf
Artigo em Inglês | IBECS | ID: ibc-216022

RESUMO

Mastitis is one of the most important causes of loss of cattle production, burdening producers due to the increased cost of milk production and decreased herd productivity. The development of alternative methods for the treatment and prevention of mastitis other than traditional chemical antibiotic therapy needs to be implemented to meet international pressures to reduce the use of these drugs and promote the elimination of multiresistant microbial strains from the environment. Treatment with probiotic bacteria or yeast strains offers a possible strategy for the control of mastitis. The objective of this work was to isolate, identify, and characterize lactic bacteria from milk and the intramammary duct of Gyr, Guzerat, Girolando 1/2, and Holstein cattle breeds from Brazil. Samples of 115 cows were taken, a total of 192 bacteria isolates belonging to 30 species were obtained, and 81 were selected to evaluate their probiotic potential in in vitro characterization tests. In general, bacteria isolated from the mammary gland have low autoaggregation, cell surface hydrophobicity, and co-aggregation with mastitis etiological bacteria Staphylococcus aureus and Escherichia coli. Also, they have biofilm assembly capacity, inability to produce exopolysaccharides, high production of H2O2, and strong antagonism against mastitis pathogens. Ten lactic bacteria isolates were used in co-culture with human MDA-MB-231 breast epithelial cells to assess their adhesion capacity and impairment of the S. aureus invasion. Our results, therefore, contribute to the future production of new prevention and treatment tools for bovine mastitis.(AU)


Assuntos
Humanos , Animais , Ácido Láctico , Bactérias , Weissella , Lactobacillus plantarum , Bem-Estar do Animal , Glândulas Mamárias Animais , Microbiologia , Mastite Bovina
7.
Rev. bioét. derecho ; (51): 43-60, 2021. ilus
Artigo em Inglês | IBECS | ID: ibc-228054

RESUMO

The use of animal in biomedical research remains a critical compromise. Research and higher education institutions play a major role in educating on the use of animal and such training is expected to translate into the development of a culture of care practice across all staff working with animals. But nurturing a "culture of care" and impacting in professional attitudes in the field of animal research remains challenging due to its social, ethical and different institutional frameworks. From an educational perspective, current practice remains challenged by the need for better integration of inter-cultural perceptions on animal welfare, supported by more cross disciplinary integration in educational curriculum including the relevance of the 3Rs principles and promoting reflective practice strategies. Institutional support is crucial to provide a safe, and supportive framework to promote such caring ethos. Our aim is to discuss practical actions to implement and assess culture of care, highlighting its direct impact on the professional integrity of staff which is directly linked to research and education excellence. Seeking a global welfare for all the beings involved and supporting individual and team reflective practice will provide better tools to guarantee the best care of the animals (AU)


El uso de animales en la investigación biomédica sigue siendo un compromiso crítico. Las instituciones de investigación y educación superior desempeñan un papel importante en la enseñanza sobre el uso de animales y se espera que dicha capacitación se traduzca en el desarrollo de una cultura de prácticas de cuidado en todo el personal que trabaja con animales. Pero fomentar una "cultura del cuidado" e impactar en las actitudes profesionales en el campo de la investigación animal sigue siendo un desafío debido a las diferentes perspectivas sociales, éticas y regulatorias. Desde una perspectiva educativa, la práctica actual sigue siendo cuestionada por la necesidad de una mejor integración de las percepciones interculturales sobre el bienestar animal, respaldada por una mayor integración interdisciplinaria en el plan de estudios, incluida la relevancia de los principios de las 3R y la promoción de estrategias de práctica reflexiva. El apoyo institucional es crucial para proporcionar un marco seguro y de apoyo para promover este espíritu solidario. Nuestro objetivo es discutir acciones prácticas para implementar y evaluar la cultura de la atención, destacando su impacto directo en la integridad profesional del personal que está directamente relacionado con la excelencia en investigación y educación. Buscar un bienestar global para todos los seres involucrados y apoyar la práctica reflexiva individual y de equipo proporcionará mejores herramientas para garantizar el mejor cuidado de los animales (AU)


L'ús d'animals en la recerca biomèdica continua sent un compromís crític. Les institucions de recerca i educació superior exerceixen un paper important en l'ensenyament sobre l'ús d'animals i s'espera que aquesta capacitació es tradueixi en el desenvolupament d'una cultura de pràctiques de cura en tot el personal que treballa amb animals. Però fomentar una "cultura de la cura" i impactar en les actituds professionals en el camp de la recerca animal continua sent un desafiament degut a les diferents perspectives socials, ètiques i reguladores. Des d'una perspectiva educativa, la pràctica actual continua sent qüestionada per la necessitat d'una millor integració de les percepcions interculturals sobre el benestar animal, recolzada per una major integració interdisciplinària en el pla d'estudis, inclosa la rellevància dels principis de les 3R i la promoció d'estratègies de pràctica reflexiva. El suport institucional és crucial per a proporcionar un marc segur i de suport per a promoure aquest esperit solidari. El nostre objectiu és discutir accions pràctiques per a implementar i avaluar la cultura de l'atenció, destacant el seu impacte directe en la integritat professional del personal que està directament relacionat amb l'excel·lència en recerca i educació. Buscar un benestar global per a tots els éssers involucrats i donar suport a la pràctica reflexiva individual i d'equip proporcionarà millors eines per a garantir la millor cura dels animals (AU)


Assuntos
Humanos , Animais , Animais de Laboratório , Bem-Estar do Animal/ética , Experimentação Animal/ética , Modelos Animais , Responsabilidade Legal
8.
Rev. bioét. derecho ; (51): 81-97, 2021.
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-228056

RESUMO

Desde hace muchos siglos el ser humano ha venido utilizando los animales para el conocimiento científico y gracias a estos animales se ha avanzado mucho en el desarrollo de terapias, cirugías, etc. Pero actualmente se sabe que no todos los ensayos que se realizan con animales acaban dando lugar a nuevos tratamientos de interés clínico. A pesar de que algunas estadísticas apuntan a una disminución del número de animales utilizados en investigación, la realidad es que todavía se continúan utilizando muchos animales e incluso está aumentado el uso de animales genéticamente modificados. Cuando un investigador se plantea un proyecto en el que se utilicen animales debe buscar alternativas que los reemplacen, reducir el número utilizado y refinar las técnicas para disminuir el sufrimiento animal. En la práctica, muchos investigadores no realizan una búsqueda concienzuda y lo justifican diciendo que no existen alternativas a sus experimentos y que es necesario el uso de animales. En este artículo se presenta cómo realizar esta búsqueda y ejemplos de métodos alternativos de reemplazo, para que no haya excusas a cambiar las metodologías empleadas (AU)


For many centuries, humanity has been using animals for scientific knowledge and thanks to these animals much progress has been made in the development of therapies, surgery, etc. But it is known that not all trials carried out on animals end up leading to new treatments of clinical interest. Despite this, many laboratory animals continue to be used, although some statistics point to a decrease in the number of animals. Moreover, there is an increase in the use of genetically modified animals. When a researcher considers a project in which animals are used, they should look for alternatives that replace animals, reduce the number used and refine techniques to reduce animal suffering. In practice, many researchers do not conduct a thorough search and justify it by saying that there are no alternatives to their experiments and animals are necessary. This article presents how to perform this search and examples of alternatives of replacement, so that there are no excuses to change the methodologies used (AU)


Des de fa molts segles l'esser humà ha vingut utilitzant els animals per al coneixement científic i gràcies a aquests animals s'ha avançat molt en el desenvolupament de teràpies, cirurgia, etc. Però se sap que no tots els assajos que es realitzen amb animals acaben donant lloc a nous tractaments d'interès clínic. Tot i que algunes estadístiques apunten a una disminució del nombre d'animals en experimentació, la realitat es que encara es continuen utilitzant molts animals i inclús esta augmentant l'ús d'animals genèticament modificats. Quan un investigador es planteja un projecte en el qual s'utilitzin animals ha de buscar alternatives que els reemplacin, reduir el número utilitzat i refinar les tècniques per a disminuir el sofriment animal. A la pràctica, molts investigadors no realitzen una cerca conscienciosa i ho justifiquen dient que no existeixen alternatives als seus experiments i que és necessari l'ús d'animals. En aquest article es presenta com realitzar aquesta cerca i exemples de mètodes alternatius de reemplaçament, perquè no hi hagi excuses a canviar les metodologies emprades (AU)


Assuntos
Animais , Experimentação Animal/ética , Modelos Animais , Alternativas ao Uso de Animais , Bem-Estar do Animal
9.
Rev. bioét. derecho ; (51): 123-139, 2021. ilus
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-228058

RESUMO

La propuesta de las Tres Ces que aquí se presenta para una investigación ética con animales en experimentación, está basada en las Tres Eses de Carol Newton e incluye a las Tres Erres. Consiste en: ciencia íntegra, criterio objetivo y cultura del cuidado. La ciencia íntegra se construye mediante un adecuado método científico, trabajando con honestidad y en apego a la normatividad. El criterio objetivo tiene su fundamento en la evaluación retrospectiva, el análisis daño-beneficio y las Tres Erres; y la cultura del cuidado se alcanza a través de la aplicación de la bioética, el bienestar animal y la responsabilidad con las vidas de los animales. Varios de los conceptos se traslapan y vinculan para contribuir a una buena praxis en la experimentación biomédica con animales (AU)


The 3C's proposal presented here for an ethical research with animals is based on Carol Newton's 3S's and includes the 3R's. It consists of: science with integrity, objective criteria and culture of care. Science with integrity is done through an adequate scientific method, working honestly and in compliance with regulations. The objective criterion is based on the retrospective evaluation, the harm-benefit analysis and the three R's; and the culture of care is achieved through the application of bioethics, animal welfare and responsibility towards animal's lives. All concepts overlap and are linked to contribute a good practice in biomedical research with animals (AU)


La proposta de les Tres Ces que aquí es presenta per a una recerca ètica amb animals en experimentació, està basada en les Tres Esses de Carol Newton i inclou a les Tres Erres. Consisteix en: ciència íntegra, criteri objectiu i cultura de la cura. La ciència íntegra es construeix mitjançant un adequat mètode científic, treballant amb honestedat i en inclinació a la normativitat. El criteri objectiu té el seu fonament en l'avaluació retrospectiva, l'anàlisi danyo-benefici i les Tres Erres; i la cultura de la cura s'aconsegueix a través de l'aplicació de la bioètica, el benestar animal i la responsabilitat amb les vides dels animals. Varis dels conceptes es traslapan i vinculen per a contribuir a una bona praxi en l'experimentació biomèdica amb animals (AU)


Assuntos
Humanos , Animais , Experimentação Animal/ética , Bem-Estar do Animal/ética , Temas Bioéticos
10.
Rev. bioét. derecho ; (51): 141-156, 2021.
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-228059

RESUMO

La rigidez de posturas en torno a la experimentación con animales ha frustrado la posibilidad de converger en un terreno común. Es por ello que, desde los ámbitos jurídico, político y ético, ha de reforzarse la alianza con ese grupo cada vez más numeroso de personas que conciben una ciencia libre de sufrimiento animal. Precisamente con el ánimo de reafirmar estas voces, y confiando en que la empatía en la ciencia sea capaz de trascender lo meramente humano, se plantea la oportunidad de que sean respaldadas desde el enfoque de la ética del cuidado (AU)


The rigidity of standpoints around animal experimentation has thwarted the possibility of reaching a common ground. Therefore, from the legal, political, and ethical perspective, the commitment with a growing group of people who believe in a cruelty free science must be enhanced. It is precisely to encourage these people, and hoping that empathy in science is capable of going beyond the merely human, that these voices could be supported from an ethics of care approach (AU)


La rigidesa de postures entorn de l'experimentació amb animals ha frustrat la possibilitat de convergir en un terreny comú. És per això que des de l'àmbit jurídic, polític i ètic, ha de reforçar-se l'aliança amb aquest grup cada vegada més nombrós de persones que conceben una ciència lliure de sofriment animal. Precisament amb l'ànim de reafirmar aquestes veus, i confiant que l'empatia en la ciència sigui capaç de transcendir el merament humà, es planteja l'oportunitat que siguin recolzades des de l'enfocament de l'ètica de la cura (AU)


Assuntos
Humanos , Animais , Experimentação Animal/ética , Bem-Estar do Animal/ética , Temas Bioéticos , Dor/prevenção & controle , Empatia
11.
Rev. bioét. derecho ; (51): 157-171, 2021.
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-228060

RESUMO

El objetivo de este artículo es exponer algunos de los principales trabajos desarrollados en la filosofía moral, arguyendo cómo estos se han hecho cargo (o no) del estatus moral de los animales no humanos. Para lograr este objetivo, el trabajo se divide en tres apartados. En primer lugar, delimito el objeto de estudio "animales" y me refiero a algunos mitos en relación con ellos. En segundo lugar, expongo someramente los trabajos filosóficos de las principales corrientes en filosofía moral. Finalmente, introduzco como una alternativa a la ética tradicional los postulados desarrollados desde la ética de la compasión (AU)


The aim of this article is to outline some of the main works developed in moral philosophy, arguing how they have (or haven't) dealt with the moral status of non-human animals. To achieve this objective, the paper is divided into three sections. First, I delimit the object of study "animals" and refer to some myths in relation to them. Secondly, I briefly outline the philosophical works of the main currents in moral philosophy. Finally, I introduce, as an alternative to traditional ethics, the postulates developed from the ethics of compassion (AU)


L'objectiu d'aquest article és exposar alguns dels principals treballs desenvolupats en la filosofia moral, argüint com aquests s'han fet càrrec (o no) de l'estatus moral dels animals no humans. Per a aconseguir aquest objectiu, el treball es divideix en tres apartats. En primer lloc, delimito l'objecte d'estudi "animals" i em refereixo a alguns mites en relació amb ells. En segon lloc, exposo succintament els treballs filosòfics dels principals corrents en filosofia moral. Finalment, introdueixo com una alternativa a l'ètica tradicional els postulats desenvolupats des de l'ètica de la compassió (AU)


Assuntos
Humanos , Animais , Bem-Estar do Animal/ética , Temas Bioéticos , Princípios Morais
12.
Rev. bioét. derecho ; (51): 173-191, 2021.
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-228061

RESUMO

La ingente demanda global de proteínas de origen animal junto al colapso ecológico y las subsiguientes desigualdades alimentarias ha estimulado a académicos, científicos y empresarios de todo el mundo a buscar alternativas. Una de éstas es la investigación con células animales para producir carne cultivada de laboratorio. Este proceso de generación de alimentos cárnicos in vitro se presenta como una solución ante los crecientes problemas socio-ecológicos. Sin embargo, en este artículo se cuestionarán algunas de sus promesas de contribuir a una mayor sostenibilidad, bienestar animal y justicia alimentaria. Más aún, se explorarán qué desafíos bioéticos plantea el polémico medio de cultivo donde se usan fetos bovinos para desarrollar este tipo de carne sintética. Desde una ética no antropocéntrica se abordarán cuatro tipos de argumentos diferentes a fin de dilucidar algunas de las limitaciones morales que conlleva esta investigación alimentaria: desde una posición deontológica, desde criterios utilitaristas, desde el enfoque de las capacidades y desde una ética de las virtudes. La suma de estos planteamientos filosóficos, orientados a reflexionar sobre la carne cultivada, conducirán a la conclusión de que una defensa a ultranza de este proceso es, razonablemente, controvertido (AU)


The huge global demand for animal protein, along with ecological collapse and its consequent food inequalities, have encouraged academics, scientists and entrepreneurs around the world to look for alternatives. One of these is animal cell research to produce cultured laboratory-grown meat. In vitro meat generation is presented as a solution to the growing socio-ecological problems. However, this paper will question some of their promises to contribute to greater sustainability, animal welfare and food justice. Furthermore, the bioethical discussion arising from the controversial culture medium where bovine fetuses are used to develop synthetic meat will be explored. From a non-anthropocentric ethics, four different types of arguments will be outlined in order to elucidate some of the moral limitations that this food research entails: from a deontological position, from utilitarian criteria, from the capabilities approach and from virtue ethics. The sum of these philosophical approaches, aimed at rethinking on cultured meat, will lead to the conclusion that an outright defense of this process is reasonably controversial (AU)


La ingent demanda global de proteïnes d'origen animal al costat del col·lapse ecològic i les subsegüents desigualtats alimentàries ha estimulat a acadèmics, científics i empresaris de tot el món a buscar alternatives. Una d'aquestes és la recerca amb cèl·lules animals per a produir carn cultivada de laboratori. Aquest procés de generació d'aliments carnis in vitro es presenta com una solució davant els creixents problemes socioecològics. No obstant això, en aquest article es qüestionaran algunes de les seves promeses de contribuir a una major sostenibilitat, benestar animal i justícia alimentària. Més encara, s'exploraran quins desafiaments bioéticos planteja el polèmic mitjà de cultiu on s'usen fetus bovins per a desenvolupar aquest tipus de carn sintètica. Des d'una ètica no antropocèntrica s'abordaran quatre tipus d'arguments diferents a fi de dilucidar algunes de les limitacions morals que comporta aquesta recerca alimentària: des d'una posició deontològica, des de criteris utilitaristes, des de l'enfocament de les capacitats i des d'una ètica de les virtuts. La suma d'aquests plantejaments filosòfics, orientats a reflexionar sobre la carn cultivada, conduiran a la conclusió que una defensa a ultrança d'aquest procés és, raonablement, controvertit (AU)


Assuntos
Humanos , Animais , Princípios Morais , Temas Bioéticos , Bem-Estar do Animal , Alimentos/normas
13.
Rev. bioét. derecho ; (51): 193-207, 2021.
Artigo em Português | IBECS | ID: ibc-228062

RESUMO

Este artigo apresenta uma interpretação sobre a subjetividade dos animais não-humanos na obra A Revolução dos Bichos, de George Orwell. A primeira seção disserta sobre a clássica interpretação política e jurídica da obra orwelliana e a ressignifica sob os preceitos da teoria crítica do Direito e apresenta o processo de emancipação do sujeito de direito como componente da gramática jurídica. A segunda seção apresenta uma parte fracionada do processo de reconhecimento interespécies através da subjetividade para considerar os animais não-humanos como centro de imputação do ordenamento jurídico. Utiliza-se o método dedutivo e o método de pesquisa integrada para o presente raciocínio (AU)


Este artículo presenta una interpretación sobre la subjetividad de los animales no humanos en "Rebelión en la granja" de George Orwell. La primera sección disecciona la interpretación política y jurídica clásica de la obra orwelliana y la reanuda bajo los preceptos de la teoría crítica del derecho y presenta el proceso de emancipación del sujeto de derecho como un componente de la gramática jurídica. La segunda sección presenta una parte fraccionada del proceso de reconocimiento interespecies a través de la subjetividad para considerar a los animales no humanos como el centro de imputación del sistema legal. Para el presente razonamiento se utilizan el método deductivo y el método de investigación integrada (AU)


This article presents an interpretation of the subjectivity of non-human animals in George Orwell's The Animal Farm. The first section dissects the classical political and juridical interpretation of the Orwellian work and resumes it under the precepts of the critical theory of law and presents the process of emancipation of the subject of law as a component of juridical grammar. The second section presents a fractioned part of interspecies recognition through subjectivity to consider non-human animals as the center of the imputation of the legal system. The deductive method and the integrated research method are used for the present reasoning (AU)


Aquest article presenta una interpretació sobre la subjectivitat dels animals no humans en ·Rebel·lió en la granja" de George Orwell. La primera secció dissecciona la interpretació política i jurídica clàssica de l'obra orwel·liana i la reprèn sota els preceptes de la teoria crítica del dret i presenta el procés d'emancipació del subjecte de dret com un component de la gramàtica jurídica. La segona secció presenta una part fraccionada del procés de reconeixement interespecies a través de la subjectivitat per a considerar als animals no humans com el centre d'imputació del sistema legal. Per al present raonament s'utilitzen el mètode deductiu i el mètode de recerca integrada (AU)


Assuntos
Humanos , Animais , Temas Bioéticos , Princípios Morais , Ciência na Literatura , Bem-Estar do Animal , Personalidade
14.
Rev. bioét. derecho ; (52): 265-286, 2021.
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-228083

RESUMO

Desde los primeros meses de la pandemia de COVID-19 ha estado aconteciendo un llamativo fenómeno social: en diversos lugares del mundo grupos de personas procedieron a ahuyentar y/o exterminar colonias de murciélagos, suponiendo que dicha acción contribuiría a evitar posibles contagios cuando en realidad lo que hacía era empeorar la situación. Con el fin de analizar en profundidad este tipo de fenómenos sociales es necesario recurrir a disciplinas diversas como la ética ambiental, la ética de los medios de comunicación y la psicología moral. Según se argumentará en este artículo, un ámbito del saber que favorece la convergencia disciplinaria apropiada para abordar la complejidad de problemas como el recién mencionado, es una disciplina generalmente no muy visitada en las producciones vinculadas a la bioética general y a la ética animal, a saber, la bioética animal. En las conclusiones de este trabajo será posible evidenciar que esta disciplina muestra no sólo contribuir en el abordaje de las diversas aristas de problemas puntuales como la actual persecución de murciélagos, sino que beneficia un enfoque crítico a nivel meta-teórico y complementario a nivel transdisciplinario de ciertos puntos ciegos de las disciplinas interrelacionadas (AU)


Since the first months of the COVID-19 pandemic, a striking social phenomenon has been taking place: in various parts of the world, groups of people proceeded to drive away and/or exterminate colonies of bats, assuming that such action would help to prevent possible infections when in fact it only made the situation worse. In order to analyse in depth such social phenomena, it is necessary to resort to diverse disciplines such as environmental ethics, media ethics and moral psychology. As will be argued in this article, one field of knowledge that favours the appropriate disciplinary convergence to address the complexity of problems such as the one mentioned, is a discipline that is generally not much visited in the productions linked to general bioethics and animal ethics, namely animal bioethics. In the conclusions of this article, it will be possible to show that this discipline not only contributes to the analysis of specific problems such as the current persecution of bats, but also that benefits from a critical approach of certain blind spots of the interrelated disciplines (AU)


Des dels primers mesos de la pandèmia de COVID-19 ha estat esdevenint un cridaner fenomen social: en diversos llocs del món, grups de persones van procedir a espantar i/o exterminar colònies de ratapinyades, suposant que aquesta acció contribuiria a evitar possibles contagis quan en realitat el que feia era empitjorar la situació. Amb la finalitat d'analitzar en profunditat aquest tipus de fenòmens socials és necessari recórrer a disciplines diverses com l'ètica ambiental, l'ètica dels mitjans de comunicació i la psicologia moral. Segons s'argumentarà en aquest article, un àmbit del saber que afavoreix la convergència disciplinària apropiada per a abordar la complexitat de problemes com l'acabat d'esmentar, és una disciplina generalment no gaire visitada en les produccions vinculades a la bioètica general i a l'ètica animal, a saber, la bioètica animal. En les conclusions d'aquest treball serà possible evidenciar que aquesta disciplina mostra no sols contribuir en l'abordatge de les diverses arestes de problemes puntuals com l'actual persecució de ratapinyades, sinó que beneficia un enfocament crític a nivell fiqui-teòric i complementari a nivell transdisciplinari d'uns certs punts cecs de les disciplines interrelacionades (AU)


Assuntos
Humanos , Animais , Meio Ambiente , Comunicação , Psicologia Social , Bioética , Bem-Estar do Animal/ética
15.
Rev. bioét. derecho ; (53): 5-35, 2021.
Artigo em Português | IBECS | ID: ibc-228085

RESUMO

Neste artigo, partimos dos estudos de deficiência, animalistas e bioéticos, com aportes da filosofia moral e política, para traçar um mapa abrangente de perspectivas teóricas sobre o encontro animalidade-deficiência. Nesse intento panorâmico, estabelecemos três caminhos de análise, pautados em argumentos divergentes: o da comparação; o do cuidado e da dignidade; e o da cidadania e da opressão comum. Na revisão de literatura operada, tratamos, primeiramente, da fundamentação de teorias antiespecistas e pós-humanistas, pautadas pela comparação das características e das experiências de animais não humanos e pessoas com deficiência. Em seguida, avaliamos como a afirmação neoaristotélica de reconhecimento da animalidade humana foi interpretada para sustentar as noções de vulnerabilidade e dignidade animal, respectivamente na teoria do cuidado e na abordagem das capacidades. Por fim, abordamos o reconhecimento da cidadania e da opressão comum experimentada por pessoas com deficiência e animais não humanos, como geradores, por um lado, de uma renovação da concepção de cidadania e, por outro, da instauração da teoria eco-crip. Seguimos uma estruturação dialética, a partir da exposição das defesas e dos ataques aos argumentos expostos. Nossa metodologia se pautou por revisão de literatura, com abordagem hipotético-dedutiva, tendo esse estudo natureza eminentemente teórica (AU)


En este artículo partimos de los estudios de discapacidad, de animalidad y de bioética, con aportes de la filosofía moral y política, para trazar un mapa integral de perspectivas teóricas sobre el encuentro entre animalidad y discapacidad. Son establecidos tres caminos de análisis, basados en argumentos divergentes: el de la comparación; el del cuidado y la dignidad; y el de ciudadanía y opresión común. En la revisión de literatura, primero nos ocupamos de los fundamentos de las teorías antiespecistas y poshumanistas, basadas en la comparación de las características y experiencias de los animales no humanos y las personas con discapacidad. Luego, evaluamos cómo se interpretó el enunciado neoaristotélico de reconocimiento de la animalidad humana para apoyar las nociones de vulnerabilidad y dignidad animal, respectivamente, en la teoría del cuidado y en el enfoque de las capacidades. Finalmente, abordamos el reconocimiento de la ciudadanía y la opresión común a la cual son sometidas las personas con discapacidad y los animales no humanos, como generadores, por un lado, de una concepción renovada de ciudadanía y, por otro, del establecimiento de la teoría eco-crip. Seguimos una estructura dialéctica, basada en la exposición de defensas y críticas a los argumentos presentados. Nuestra metodología se basó en una revisión de literatura, con un enfoque hipotético-deductivo (AU)


This article surveys disability studies, animal studies and bioethics, with contributions from moral and political philosophy, in order to draw a comprehensive map of theoretical perspectives at the intersection of animality and disability. Through this panoramic approach, we established three paths of analysis based on divergent arguments: that of comparison; that of care and dignity; and that of citizenship and common oppression. In the literature review, we first deal with the foundations of antispeciesist and post-humanist theories, based on the comparison between characteristics and experiences of other-than-human animals and people with disabilities. Then, we evaluate how the neoaristotelian recognition of human animality was interpreted to support the notions of vulnerability and animal dignity, respectively in care ethics theory and in the capabilities approach. Finally, we address the recognition of citizenship and the common oppression experienced by people with disabilities and other-than-human animals, as generators, on the one hand, of a renewal of the concept of citizenship and, on the other hand, the establishment of the eco-crip theory. We used a dialectical approach, presenting arguments that support or refute opposing positions (AU)


En aquest article partim dels estudis de discapacitat, d'animalitat i de bioètica, amb aportacions de la filosofia moral i política, per a traçar un mapa integral de perspectives teòriques sobre la trobada entre animalitat i discapacitat. Són establerts tres camins d'anàlisis, basats en arguments divergents: el de la comparació; el de la cura i la dignitat; i el de ciutadania i opressió comuna. En la revisió de literatura, primer ens ocupem dels fonaments de les teories antiespecistes i posthumanistes, basades en la comparació de les característiques i experiències dels animals no humans i les persones amb discapacitat. Després, avaluem com es va interpretar l'enunciat neoaristotèlic de reconeixement de l'animalitat humana per a donar suport a les nocions de vulnerabilitat i dignitat animal, respectivament, en la teoria de la cura i en l'enfocament de les capacitats. Finalment, abordem el reconeixement de la ciutadania i l'opressió comuna a la qual són sotmeses les persones amb discapacitat i els animals no humans, com a generadors, d'una banda, d'una concepció renovada de ciutadania i, per un altre, de l'establiment de la teoria eco-crip. Seguim una estructura dialèctica, basada en l'exposició de defenses i crítiques als arguments presentats. La nostra metodologia es va basar en una revisió de literatura, amb un enfocament hipotètic-deductiu (AU)


Assuntos
Humanos , Animais , Bioética , Bem-Estar do Animal , Respeito
16.
Rev. bioét. derecho ; (53): 235-252, 2021.
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-228095

RESUMO

El derecho animal chileno se fundamenta en un principio, al cual llamamos principio de protección del bienestar animal. Este se obtiene por inducción, a partir del análisis sistemático de la normativa vigente, del estudio de los propósitos del legislador, y de la evolución que ha experimentado el derecho en este ámbito. Dicho principio cumple varias funciones relevantes, tales como la de servir de parámetro de interpretación, herramienta para colmar lagunas o solucionar antinomias, y como crítica del derecho vigente. Al mismo tiempo, también permite comprender mejor el tránsito que ha experimentado el ordenamiento chileno, el cual ha pasado desde un enfoque puramente propietario, hacia otro más centrado en la protección del bienestar animal (AU)


Chilean animal law is based on a principle, which we call the animal welfare protection principle. This principle is obtained by induction, from the systematic analysis of current regulations, the study of the legislator's purposes, and the evolution that law has undergone in this area. This principle fulfills several relevant functions, such as serving as a parameter of interpretation, a tool to solve antinomies, and as a criticism of current law. At the same time, it also allows us to better understand the transition that the Chilean system has experienced, which has gone from a purely proprietary approach to one more focused on the protection of animal welfare (AU)


El dret animal xilè es fonamenta al principi, al qual anomenem principi de protecció del benestar animal. Aquest s'obté per inducció, a partir de l'anàlisi sistemàtica de la normativa vigent, de l'estudi dels propòsits del legislador, i de l'evolució que ha experimentat el dret en aquest àmbit. Aquest principi compleix diverses funcions rellevants, tals com la de servir de paràmetre d'interpretació, eina per a satisfer llacunes o solucionar antinòmies, i com a crítica del dret vigent. Al mateix temps, també permet comprendre millor el trànsit que ha experimentat l'ordenament xilè, el qual ha passat des d'un enfocament purament propietari, cap a un altre més centrat en la protecció del benestar animal (AU)


Assuntos
Humanos , Animais , Bioética , Bem-Estar do Animal/ética , Bem-Estar do Animal/legislação & jurisprudência , Chile
17.
Rev. bioét. derecho ; (48): 246-260, mar. 2020.
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-192090

RESUMO

Ante la preocupación por el desarrollo de argumentos que soportan estrategias de protección animal, en este artículo se identifican y analizan distintos discursos sobre derechos de los animales que pronuncian documentos de los poderes ejecutivo, legislativo y judicial de Colombia. Se encontraron discursos tergiversados para promover prácticas de maltrato animal y otros cuya falta de rigor argumentativo no permite que se les pueda caracterizar propiamente como derechos de los animales. Esta situación plantea la necesidad de revisar las herramientas conceptuales en particular de quienes participan activamente en la defensa de los animales no humanos


In light of the development of arguments that support animal protection strategies, in this article we identify and analyse different discourses on animal rights which have been pronounced in documents associated with the executive, legislative and judicial branches of power in Colombia. We found misconstrued discourses that promote animal mistreatment practices and others whose lack of argumentative rigour does not allow them to be properly characterized as animal rights. This situation reveals the need to review the conceptual tools, particularly, of those that actively participate in the defence of non-human animalS


Davant la preocupació pel desenvolupament d'arguments que suporten estratègies de protecció animal, en aquest article s'identifiquen i analitzen diferents discursos sobre drets dels animals que pronuncien documents dels poders executiu, legislatiu i judicial de Colòmbia. Trobem discursos tergiversats per a promoure pràctiques de maltractament animal i uns altres la falta del qual de rigor argumentatiu no permet que se'ls pugui caracteritzar pròpiament com a drets dels animals. Aquesta situació planteja la necessitat de revisar les eines conceptuals en particular dels qui participen activament en la defensa dels animals no humans


Assuntos
Animais , Bem-Estar do Animal/legislação & jurisprudência , Direitos dos Animais/legislação & jurisprudência , Comitês de Cuidado Animal/legislação & jurisprudência , Colômbia
18.
Rev. bioét. derecho ; (46): 203-217, jul. 2019.
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-184860

RESUMO

En este artículo se analiza el alcance de la reciente sentencia del Alto Tribunal de Uttarakhand que declara a todos los miembros del reino animal titulares de derechos legales y además establece obligaciones jurídicas positivas hacia los animales callejeros. Además, se defiende que dado que la capacidad de sufrir y disfrutar es el único factor relevante para considerar moralmente a una entidad, tenemos buenas razones para pensar que debemos atribuir derechos legales a los animales no humanos para proteger sus intereses fundamentales y que algunos de estos derechos supondrían que determinados seres humanos tienen, al menos en determinadas circunstancias, obligaciones positivas hacia ellos


This article analyses the argumentation and the scope of the High Court of Uttarakhand’s rulling that declares all members of the animal kingdom to be rights holders and also establishes positive legal obligations towards stray animals. Due to the fact that the capacity for suffering and enjoying is the only relevant fact to morally consider an entity, we have good reasons to think that we must bestow legal rights to nonhuman animals in order to protect their fundamental interests. Those rights shouldn’t be just negative rights, but some of those should entail that certain human beings have, at least in some circunstances, positive obligations towards the other animals


En aquest article s'analitza l'argumentació i l'abast de la recent sentència de l'Alt Tribunal de Uttarakhand que declara a tots els membres del regne animal titulars de drets legals i estableix obligacions jurídiques positives cap als animals del carrer. A més, es defensa que, atès que la capacitat de sofrir i gaudir és l'únic factor rellevant per a considerar moralment a una entitat, existeixen raons per a pensar que hem d'atribuir drets legals als animals no humans per a protegir els seus interessos fonamentals. Tals drets no haurien de ser solament drets negatius, sinó que alguns d'ells haurien de suposar que determinats éssers humans tinguessin, en certes circumstàncies, obligacions positives cap als altres animals


Assuntos
Animais , Direitos dos Animais/legislação & jurisprudência , Regulamentação Governamental , Animais Selvagens , Bem-Estar do Animal/legislação & jurisprudência , Comitês de Cuidado Animal/legislação & jurisprudência
19.
Rev. bioét. derecho ; (45): 213-220, mar. 2019.
Artigo em Português | IBECS | ID: ibc-177384

RESUMO

A precarização da vida animal no âmbito do Mundo do Trabalho costuma ser encarada como dissociada das relações juridicamente relevantes para a conformação do arsenal de proteção de Direitos Fundamentais. A partir da ressignificação dos espaços de laboralidade, analisei as relações estabelecidas entre animalidade e humanidade. Desta forma, supus a existência de espaços de intersecção entre o Direito Animal, a Bioética Animal e o Direito do Trabalho. Concluí pela necessidade de reflexão sobre os pontos de encontro da juridicização de interesses animais e questões relativas ao Direito do Trabalho uma vez que há um déficit de teorização sobre as interconexões dos objetos de proteção das normas jurídicas destes campos específicos


The precariousness of animal life in the world of work is often seen as dissociated from legally relevant relationships for the formation of the arsenal of protection of fundamental rights. From the re-signification of the spaces of work, I analysed the relations established between animality and humanity. In this way, I assumed the existence of spaces of intersection between Animal Law, Animal Bioethics and Labour Law. I concluded that is necessary to reflect on the intersection of the juridicization of animal interests and issues related to Labour Law since there is a lack of theorization about the interconnections of the objects of protection of the legal norms of these specific fields


La precarización de la vida animal en el mundo del trabajo suele ser disociada de las relaciones jurídicamente relevantes para conformar el arsenal de protección de derechos fundamentales. A partir de la resignificación de los espacios de trabajo, en este artículo analizo las relaciones establecidas entre animalidad y humanidad. De esta forma, supuse la existencia de espacios de intersección entre el Derecho Animal, la Bioética Animal y el Derecho del Trabajo. Concluí con la necesidad de reflexionar la intersección entre la legalización de los intereses animales y cuestiones relativas al Derecho del Trabajo, ya que hay un déficit de teorización sobre las interconexiones de los objetos de protección de las normas jurídicas de estos campos específicos


La precarització de la vida animal en l'àmbit del món del treball sol dissociar-se de les relacions jurídicament rellevants per a la conformació de l'arsenal de protecció de drets fonamentals. A partir de la resignificació dels espais de treball, en aquest article analitzo les relacions establertes entre animalitat i humanitat. En aquesta línia, hom suposa l'existència d'espais d'intersecció entre el Dret Animal, la Bioètica Animal i el Dret del Treball. Se’n conclou la necessitat de reflexionar sobre la intersecció entre la legalització dels interessos animals i qüestions relatives al Dret del Treball, ja que hi ha un dèficit de teorització al voltant de les interconnexions entre els objectes de protecció de les normes jurídiques en aquests camps específics


Assuntos
Animais , Trabalho/ética , Bem-Estar do Animal/ética , Bem-Estar do Animal/legislação & jurisprudência , Direitos dos Animais , Bioética , Legislação Veterinária/ética
20.
Rev. bioét. derecho ; (44): 19-40, nov. 2018.
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-176787

RESUMO

Podemos reconocer la importancia de las totalidades y los sistemas (ser holistas) en lo ontológico, y mantener no obstante el individualismo moral: son las vidas de los organismos individuales las que cuentan moralmente. Especies y ecosistemas tienen sólo un valor moral derivado. Nos importan, moralmente, los centros de sintiencia y consciencia que llamamos individuos. Pero en la naturaleza son sobre todo las totalidades las que cuentan... Aunque nuestra mejor teoría moral sea individualista, sucede que, ontológicamente, los individuos cuentan poco -¡la realidad es sistémica, evolutiva y relacional! Nuestra mejor ontología no será individualista. (Se basará, más bien, en sistemas complejos adaptativos). No entender esto explica, creo, buena parte de los desencuentros entre animalismo y ecologismo. Necesitamos desarrollar ideas no fosilistas de liberación (humana y animal). La propuesta de una intervención animalista positiva generalizada en la naturaleza me parece una utopía ética desmadrada (fuera de madre, de la Madre Tierra en este caso: Gaia/Gea)


We may recognize the importance of totalities and systems (being holistic) in the ontological, and still maintain moral individualism: it is the lives of individual organisms that count morally. Species and ecosystems have only a derived moral value. We care, morally, for the centers of sentience and consciousness we call individuals. But in nature it is above all the totalities that count... Although our best moral theory may be individualistic, it happens that, ontologically, individuals count little -the reality is systemic, evolutionary and relational! Our best ontology will not be individualistic. (It will be based, rather, on complex adaptive systems). Not understanding this explains, I believe, a good part of the disagreements between animalism and environmentalism. We need to develop non-fossilistic ideas of liberation (human and animal). The proposal of a positive animalist intervention generalized in nature seems to me to be a runaway ethical utopia ("desmadrada", that is "outside of mother", of Mother Earth in this case: Gaia/Gea)


Podem reconèixer la importància de les totalitats i els sistemes (holismes) en el seu aspecte ontològic i mantenir, no obstant, l'individualisme moral: són les vides dels organismes individuals les que moralment importen. Espècies i ecosistemes tenen només un valor moral secundari. Ens importen, moralment, els centres de sintiència i consciència que anomenem individus. Però en la naturalesa són sobretot les totalitats les que interessen. Encara que la nostra millor teoria moral sigui individualista, succeeix que, ontològicament, els individus importen poc-;la realitat és sistèmica, evolutiva i relacional! La nostra millor ontologia no serà, per tant, individualista. Es basarà, més aviat, en sistemes complexos adaptatius. No entendre això explica, crec, bona part dels desacords entre l’animalisme i l’ecologisme. Necessitem desenvolupar idees no fossilitzades d'alliberament (humà i animal). La proposta d'una intervenció animalista positiva generalitzada en la naturalesa em sembla una utopia ètica extralimitada (fora de mare, de la Mare Terra en aquest cas: Gaia/Gea)


Assuntos
Animais , Humanos , Utopias , Animais , Ecologia/ética , Ecologia/legislação & jurisprudência , Bem-Estar do Animal/ética , Bem-Estar do Animal/legislação & jurisprudência , Natureza , Gestão Ambiental/ética , Gestão Ambiental/legislação & jurisprudência , Alternativas ao Uso de Animais/ética , Experimentação Animal/ética , Experimentação Animal/legislação & jurisprudência
SELEÇÃO DE REFERÊNCIAS
DETALHE DA PESQUISA
...