The Importance of Rapid Influenza Testing in Pediatric Primary Care: Experience During Three Consecutive Influenza Seasons (2016-2019) in Barcelona (Catalonia, Spain).

Clinical diagnosis of influenza has low sensitivity in infants and children. Signs and symptoms are non-specific and similar to those of other respiratory viruses. Rapid influenza diagnostic tests (RIDTs) with adequate sensitivity and specificity used at the point of care can be useful for an etiologic diagnosis of influenza in primary care. This should have an impact on better management of these patients. We conducted a study during three consecutive influenza seasons (2016-2017, 2017-2018, and 2018-2019) in pediatric primary care settings collecting data from influenza point-of-care tests (POCTs)-confirmed ≤ 6-year-old patients. During the first two influenza seasons, antibiotic prescriptions and additional visits from influenza POCT-confirmed patients (Group_1) were compared to patients with influenza-like illness (ILI) (Group_2), or fever (2016 ICD-10 code R50) with no other signs of influenza (Group_3). Group_1 had 0.19 (2016-2017) and 0.23 (2017-2018) additional visits compared to 0.48 (2016-2017) and 0.49 (2017-2018) Group_2 p < 0.001 and 1.01 (2016-2017) and 0.80 (2017-2018) Group_3 p < 0.001. Antibiotic prescription was lower in Group_1 (10.2%) vs. Group_3 (17.2%) p < 0.002, difference statistically significant only for the 2017-2018 season. During the third season (2018-2019), RIDTs results were transmitted in real time to the reference laboratory ia the cloud, which strengthens the monitoring of circulating influenza viruses in the community. In our experience, the use of POCTs has a great potential in primary care specially in infants and young children in which the diagnosis maybe missed due to non-specific signs and symptoms.

Fractura congènita amb enfonsament cranial en dos nounats sense factors de risc / Fractura congénita con hundimiento craneal tipo ping-pong en dos neonatos sin factores de riesgo / Congenital depressed skull ping-pong fracture in two newborns without risk factors

Introducció: Les fractures cranials congènites amb enfonsament solen tenir com a antecedent un part vaginal complicat o un trauma obstètric. Aquest tipus de fractures també es poden presentar de forma espontània en fins a 1 de cada 10.000 naixements. Observació clínica: Presentem dos casos clínics en què s'observa una fractura cranial espontània amb enfonsament de diagnòstic en les primeres hores de vida, sense antecedent de trauma extrínsec durant la gestació ni d'instrumentalització durant el part. En tots dos casos es va realitzar reparació quirúrgica del defecte amb una evolució posterior correcta. Comentaris: Trobar la causa de les fractures espontànies amb enfonsament cranial tipus ping-pong pot ser difícil. Entre les possibles causes destaquen la pressió produïda intraúter per diferents estructures sobre el cap del fetus. En els dos casos descrits no es va identificar cap antecedent com a possible causant de la fractura. El maneig d'aquestes fractures és controvertit; la cirurgia estaria indicada en els casos en què l'enfonsament cranial pogués produir dany cerebral secundari. Pel que fa a les fractures amb enfonsament no complicades, en alguns centres es prefereix el tractament conservador

Introducción: Las fracturas craneales congénitas con hundimiento suelen tener como antecedente un parto vaginal complicado o un trauma obstétrico. Este tipo de fracturas también se pueden presentar de forma espontánea en hasta 1 de cada 10.000 nacimientos. Observación clínica: Presentamos dos casos clínicos en los que se observa una fractura craneal espontánea con hundimiento de diagnóstico en las primeras horas de vida, sin antecedente de trauma extrínseco durante la gestación ni instrumentalización durante el parto. En ambos casos se realizó reparación quirúrgica del defecto con buena evolución posterior. Comentarios: Identificar la causa de las fracturas espontáneas con hundimiento craneal tipo ping-pong puede ser difícil. Entre las posibles causas destacan la ppresión producida intraútero por diferentes estructuras sobre la cabeza del feto. En los dos casos descritos, no se identificó ningún antecedente como posible causa de la fractura. El manejo de estas fracturas es controvertido; la cirugía estaría indicada en aquellos casos en los que el hundimiento craneal pudiera producir daño cerebral secundario. En algunos centros se prefiere el tratamiento conservador para las fracturas con hundimiento no complicadas

Introduction: Congenital depressed skull fractures frequently are associated with complicated vaginal birth or obstetrical trauma. However, they can be present spontaneously without history of birth trauma in up to 1 out of every 10,000 births. Clinical observation: We report two newborns with a depressed skull fracture diagnosed within the first hours of life, without any history of extrinsic trauma during gestation or instrument-assisted delivery. In both cases, the defect was corrected surgically with good outcomes. Comments: The cause of ping-pong type spontaneous depressed skull fracture may be difficult to ascertain. Possible causes include the pressure exerted upon the head of the fetus by extrauterine structures. In the two cases reported, no preceding trauma was identified as possible cause of the fracture. The treatment of this type of skull fractures is controversial; while surgery is always indicated in cases where the cranial depression could produce brain damage, conservative treatment may also be appropriate in uncomplicated depressed fractures