Your browser doesn't support javascript.
loading
Show: 20 | 50 | 100
Results 1 - 8 de 8
Filter
1.
J Clin Med ; 13(14)2024 Jul 09.
Article in English | MEDLINE | ID: mdl-39064047

ABSTRACT

Background/Objectives: Non-Invasive prenatal test (NIPT) is used as a universal or contingent test after prior risk assessment. Screening is mainly performed for common trisomies (T21, T13, T18), although other chromosomal anomalies may be detected. Our objective was to study the performance of GWNIPT in the detection of chromosomal abnormalities in pregnancies in which an invasive prenatal study was performed and in early pregnancy losses, in comparison with the reference test. Method: VeriSeqTM NIPT Solution v2, a genome-wide NIPT (GWNIPT), was performed prior to invasive testing in fetal diagnostic study cases (FDS, n = 155) and in early pregnancy losses (EPL, n = 68). Results: In the FDS group, the diagnostic test (QFPCR, array and karyotype) detected anomalies in 32 pregnancies (21%), in twenty of them (61%) also detected by GWNIPT. Eleven of the twelve cases undetected by GWNIPT were balanced translocations (n = 4) or deletions/duplications <7 Mb (n = 7). In the EPL group, GWNIPT detected anomalies in 46% of cases (31/68) but comparison with reference test (QFPCR and karyotype) in products of conception (POC) was only possible in 18 cases. Concordant results between POC and GWNIPT test were obtained in 16 of the 18 cases. In EPL, with GWNIPT testing, common trisomies accounted for 25.8% of cases (8/31), rare trisomies 54.8% (17/31) and microdeletions/duplications 16.1% (5/31). Conclusions: The GWNIPT test may be useful in clinical practice in prenatal and in EPL's genetic diagnosis when the appropriate sample is not available.

2.
Pediatr. catalan ; 81(2): 63-70, Abril - Juny 2021. tab, graf
Article in Catalan | IBECS (Spain) | ID: ibc-218055

ABSTRACT

L’objectiu d’aquest treball és analitzar l’evolució de la demanda assistencial i les possibilitats diagnòstiques, en laconsulta de genètica clínica d’un hospital de tercer nivell durant els últims cinquanta anys i també a partir dels seus inicis com a consulta específica de Pediatria.S’hi analitzen tant els motius de consulta com les proves de laboratori disponibles per arribar al diagnòstic dels pacients valorats durant el període 1968-2018, a la consulta de Genètica Clínica i al Laboratori de Genètica. A partir de 200 consultes anuals, en els primers anys, arribem a l’actualitat, en què se’n fan al voltant de 8.000 (entre primeres, successives i interconsultes), distribuïdes en Genètica Clínica i Assessorament Genètic, fins a un total de més de 32.000 pacients visitats durant aquests cinquanta anys.Al Laboratori de Genètica, l’evolució abasta des de l’estudi del cariotip convencional fins a l’aplicació de les tecnologies genòmiques actuals, i s’hi fan més de 9.000 estudis anuals de pacients de l’Hospital. Amb la incorporació de noves tecnologies moleculars s’ha canviat el paradigma de l’estudi genètic i s’ha aconseguit un rendiment millor: s’han pogut incrementar els diagnòstics i també s’ha reduït el temps necessari per obtenir-los.A més de la transformació del genetista que col·labora en el seguiment multidisciplinari dels pacients, s’evidencia uncanvi i una diversificació del motiu de consulta i s’estableix el valor de la incorporació, a partir del 2010, de professionals especialitzats en assessorament genètic per donar resposta a aquesta demanda.Els canvis experimentats en els motius de consulta, els diagnòstics i les proves de laboratori fetes durant tots aquests anys reflecteixen la importància de la incorporació i la interacció, en una mateixa àrea o unitat assistencial, de professionals especialitzats en genètica clínica, assessorament genètic i laboratori de genètica integral (també ambbioinformàtics). (AU)


El objetivo de este trabajo es analizar la evolución de la demandaasistencial y las posibilidades diagnósticas en la consulta de genética clínica de un hospital de tercer nivel a lo largo de los últimos50 años a partir de sus inicios como una consulta específica dePediatría.Se analizan los motivos de consulta y las pruebas de laboratorio disponibles para llegar al diagnóstico de los pacientes valorados en el período 1968-2018 en la Consulta de Genética Clínica y el Laboratorio de Genética. A partir de 200 consultas anuales en los primeros años llegamos a la actualidad, en que se realizan alrededor de 8.000 visitas (primeras, sucesivas e interconsultas) distribuidas en Genética Clínica y Asesoramiento Genético (32.000pacientes visitados hasta la fecha).En el laboratorio de Genética la evolución abarca desde el estudio del cariotipo convencional hasta la aplicación de las tecnologías genómicas actuales realizando más de 9.000 estudios anuales de pacientes del Hospital. Además de la transformación del genetista clínico colaborando en el seguimiento multidisciplinar de los pacientes, se evidencia un cambio y diversificación del motivo de consulta y se establece el valor de la incorporación de profesionales especializados en asesoramiento genético (a partir de 2010) para dar respuesta a esta demanda. Con la incorporación de nuevas tecnologías moleculares se ha cambiado el paradigma del estudio genético con un incremento importante del rendimiento y mejoría en el tiempo en obtener resultados diagnósticos. Los cambios experimentados en los motivos de consulta, los diagnósticos y las pruebas de laboratorio realizadas a lo largo de estos años reflejan la importancia de la incorporación e interacción, en una misma área/unidad asistencial, de profesionales especializados en genética clínica, asesores genéticos y laboratorio de genética integral (incluyendo bioinformáticos). (AU)


The objective of this work is to analyze the evolution of the demand and the diagnostic capabilities in the clinical genetics service of a tertiary hospital over the last 50 years from its initiationas a specific pediatric consultation. The reasons for consultationare analyzed as well as the laboratory tests available to reach thediagnosis of the patients evaluated in the period 1968-2018 at the Clinical Genetics Service and the Genetics Laboratory. From 200 consultations/year in the first years, we have reachedaround 8,000 visits (first, follow-up, and internal consultations) distributed in Clinical Genetics and Genetic Counseling (32,000patients visited to date).The Genetics Laboratory evolved from the study of the conventional karyotype to the application of state of the art genomic technologies, carrying out more than 9,000 annual studies from patients followed–up in the hospital.In addition to the transformation of the role of the clinical geneticist into a member of the multidisciplinary care team, there isevidence of a change and diversification of the reasons for consultation and in the value of incorporating professionals specializedin genetic counseling (starting in 2010) to respond to this demand. With the incorporation of new molecular technologies, theparadigm of the genetic study has changed, with a significant increase in performance and improving time to diagnostic results.The changes experienced in the reasons for consultation, diagnosesand laboratory tests carried out throughout these years reflect theimportance of the incorporation and interaction, in the same healthcare area or unit, of professionals specialized in clinical geneticsand genetic counseling, with a comprehensive genetics laboratory(including bioinformatics). (AU)


Subject(s)
Humans , Child , History, 20th Century , History, 21st Century , Genetic Counseling/history , Genetic Counseling/trends , Genetics/history , Pediatrics
3.
An. pediatr. (2003. Ed. impr.) ; 89(1): 3-11, jul. 2018. tab, graf
Article in Spanish | IBECS (Spain) | ID: ibc-176977

ABSTRACT

FUNDAMENTO Y OBJETIVO: La citogenética convencional detecta un 3-5% de los pacientes con retraso global del desarrollo/discapacidad intelectual y/o malformaciones congénitas. La amplificación de sondas múltiples dependientes de ligación permite incrementar la tasa diagnóstica entre 2,4-5,8%. Actualmente, los arrays de hibridación genómica comparada o aCGH son la herramienta diagnóstica con mayor rendimiento en estos pacientes, en malformaciones congénitas y trastornos del espectro autista. El objetivo del presente trabajo ha sido evaluar la eficiencia del uso del aCGH como técnica de primera línea diagnóstica en estas y otras indicaciones (epilepsia, talla baja). Pacientes y método: Se ha estudiado a 1.000 pacientes afectados por las patologías mencionadas mediante la técnica de aCGH. Resultados: Se detectaron desequilibrios de efecto patogénico en un 14% de los pacientes (140/1.000). Según el fenotipo, se diagnosticaron un 18,9% de los pacientes afectados de retraso global del desarrollo/discapacidad intelectual; un 13,7% de las malformaciones congénitas; un 9,76% de las patologías psiquiátricas, un 7,02% de los casos con epilepsia y un 13,3% de los pacientes con talla baja. Dentro de las malformaciones congénitas destacan las del sistema nervioso central con un 14,9% y las cardiopatías congénitas con un 10,6% de diagnósticos. En las patologías psiquiátricas destacan los pacientes con trastornos del espectro autista, con un 8,9% de diagnósticos. Conclusiones: Nuestros resultados demuestran la efectividad y la eficiencia de la utilización del aCGH como test de primera línea en el diagnóstico genético de los pacientes con sospecha de desequilibrios genómicos. Todo ello avala su inclusión dentro del Sistema Nacional de Salud


BACKGROUND AND OBJECTIVE: Conventional cytogenetics diagnoses 3-5% of patients with unexplained developmental delay/intellectual disability and/or multiple congenital anomalies. The Multiplex Ligation-dependent Probe Amplification increases diagnostic rates from between 2.4 to 5.8%. Currently the comparative genomic hybridisation array or aCGH is the highest performing diagnostic tool in patients with developmental delay/intellectual disability, congenital anomalies and autism spectrum disorders. Our aim is to evaluate the efficiency of the use of aCGH as first-line test in these and other indications (epilepsy, short stature). PATIENTS AND METHOD: A total of 1000 patients referred due to one or more of the abovementioned disorders were analysed by aCGH. RESULTS: Pathogenic genomic imbalances were detected in 14% of the cases, with a variable distribution of diagnosis according to the phenotypes: 18.9% of patients with developmental delay/intellectual disability; 13.7% of multiple congenital anomalies, 9.76% of psychiatric pathologies, 7.02% of patients with epilepsy, and 13.3% of patients with short stature. Within the multiple congenital anomalies, central nervous system abnormalities and congenital heart diseases accounted for 14.9% and 10.6% of diagnoses, respectively. Among the psychiatric disorders, patients with autism spectrum disorders accounted for 8.9% of the diagnoses. CONCLUSIONS: Our results demonstrate the effectiveness and efficiency of the use of aCGH as the first line test in genetic diagnosis of patients suspected of genomic imbalances, supporting its inclusion within the National Health System


Subject(s)
Humans , Child , Comparative Genomic Hybridization/economics , Intellectual Disability/diagnosis , Intellectual Disability/economics , Developmental Disabilities/diagnosis , Developmental Disabilities/economics , Cost-Benefit Analysis , Intellectual Disability/genetics , Developmental Disabilities/genetics
6.
Diagn. prenat. (Internet) ; 24(3): 117-125, jul.-sept. 2013.
Article in Spanish | IBECS (Spain) | ID: ibc-115219

ABSTRACT

Introducción. Se conocen numerosas reestructuraciones cromosómicas compatibles con un fenotipo normal, principalmente algunos cromosomas marcadores sin contenido genéticamente relevante y heteromorfismos cromosómicos. Material y métodos. Estudio retrospectivo de 20.098 casos prenatales. Resultados. Se han detectado 24/17.784 casos (0,13%) de pequeños cromosomas marcadores (SMC) en líquido amniótico, 8/2.223 (0,36%) en vellosidad corial y 31/20.007 (0,15%) reestructuraciones estructurales clasificadas como heteromorfismos. Conclusiones. Se proponen guías de actuación basándose en nuestra experiencia y la bibliografía existente(AU)


Introduction. Many chromosome reorganizations compatible with a normal phenotype are known, mainly some marker chromosomes with no genetically relevant content or chromosomal heteromorphisms. Material and methods. Retrospective study of 20,098 prenatal cases. Results. We detected 24/17,784 cases (0.13%) of small marker chromosomes (SMCs) in amniotic fluid, 8/2223 (0.36%) in chorionic villus, and 31/20,007 (0.15%) structural reorganizations classified as heteromorphisms. Conclusions. Clinical practice guidelines are proposed based on our experience and the literature(AU)


Subject(s)
Humans , Male , Female , Prenatal Diagnosis/instrumentation , Prenatal Diagnosis/methods , Phenotype , Genetic Markers/genetics , Genetic Markers/physiology , Prenatal Diagnosis/standards , Prenatal Diagnosis/trends , Prenatal Diagnosis , Somatotypes/genetics , Genetic Markers , Genetic Markers/immunology , Chromosome Mapping/instrumentation , Chromosome Mapping , Retrospective Studies
7.
Diagn. prenat. (Internet) ; 22(3): 86-91, jul.-sept. 2011. tab, ilus
Article in Spanish | IBECS (Spain) | ID: ibc-108624

ABSTRACT

El diagnóstico prenatal citogenético durante el primer trimestre de gestación se realiza a partir de biopsias de vellosidad corial. Para la obtención de metafases se utilizan dos métodos: el cultivo corto o semidirecto (STC) y cultivo largo (LTC). La principal ventaja del STC es que no presenta contaminación materna y la del LTC es que no hay descritos en la literatura falsos negativos. Se considera que la combinación de las dos técnicas (STC y LTC) es la estrategia diagnóstica más eficaz para este tipo de estudios. La técnica de PCR cuantitativa fluorescente (QF-PCR) permite evaluar las aneuploidías más frecuentemente implicadas en el diagnóstico prenatal en 24-48 horas en muestras de vellosidad corial. El objetivo de este trabajo es evaluar la combinación de QF-PCR y LTC como sustituto de las clásicas STC y LTC para el diagnóstico prenatal en muestras de vellosidad corial. Para ello presentamos nuestra experiencia en 900 muestras de vellosidad corial(AU)


First trimester cytogenetic prenatal diagnosis is performed on chorionic villus biopsies. Two methods are used to obtain metaphases: the short-term or semi-direct culture (STC) and long term culture (LTC). The main advantage of STC is that there is no risk of maternal contamination, and of LTC that no false-negative findings are described in the literature. It is considered that the combination of the two techniques (STC and LTC) is the most effective diagnostic strategy for this type of study. The technique of quantitative fluorescent PCR (QF-PCR) allows the evaluation of aneuploidy most frequently involved in prenatal diagnosis in 24-48 hours in chorionic villus samples. The aim of this study is to evaluate the combination of QF-PCR and LTC as a substitute for classical STC and LTC for prenatal diagnosis in chorionic villus samples. We present our experience in 900 chorionic villus samples(AU)


Subject(s)
Humans , Male , Female , Prenatal Diagnosis/methods , Prenatal Diagnosis , Polymerase Chain Reaction/instrumentation , Polymerase Chain Reaction/methods , Cytogenetics/methods , Cytogenetic Analysis/methods , Cytogenetic Analysis/statistics & numerical data , Cytogenetic Analysis , Chorionic Villi Sampling/instrumentation , Chorionic Villi Sampling/methods , Prenatal Diagnosis/trends , Polymerase Chain Reaction/standards , Cytogenetics/organization & administration , Polymerase Chain Reaction , Prenatal Diagnosis/instrumentation , Cytogenetics/standards , Chorionic Villi Sampling/standards , Chorionic Villi Sampling
SELECTION OF CITATIONS
SEARCH DETAIL