Limitation of life support treatments in Spanish Intensive Care Units: Analysis of the ETHICUS II study.

OBJECTIVE: The aim of this study is to describe the results of Spanish ICUs in ETHICUS II study. DESIGN: Planned substudy of patients from ETHICUS II study. SETTING: 12 Spanish ICU. PATIENTS OR PARTICIPANTS: Patients admitted to Spanish ICU who died or in whom a limitation of life-sustaining treatment (LLST) was decided during a recruitment period of 6 months. INTERVENTIONS: Follow-up of patients was performed until discharge from the ICU and 2 months after the decision of LLST or death. MAIN VARIABLES OF INTEREST: Demographic characteristics, clinical profile, type of decision of LLST, time and form in which it was adopted. Patients were classified into 4 categories according to the ETHICUS II study protocol: withholding or withdrawing life-sustaining therapy, active shortening of the dying process, failed cardiopulmonary resuscitation and patients with brain death. RESULTS: A total of 795 patients were analyzed; 129 patients died after CPR, 129 developed brain death. LLST was decided in 537 patients, 485 died in the ICU, 90.3%. The mean age was 66.19 years ± 14.36, 63.8% of male patients. In 221 (41%) it was decided to withdraw life-sustaining treatments and in 316 (59%) withholding life-sustaining treatments. Nineteen patients (2.38%) had advance living directives. CONCLUSIONS: The predominant clinical profile when LTSV was established was male patients over 65 years with mostly cardiovascular comorbidity. We observed that survival was higher in LLST decisions involving withholding of treatments compared to those in which withdrawal was decided. Spain has played a leading role in both patient and ICU recruitment participating in this worldwide multicenter study.

Medicina intensiva. Aspectos bioéticos. Información y comunicación / Intensive Medicine. Bioethical aspects. Information and communication / Medicina intensiva. Aspectes bioètics. Informació i comunicación

La comunicación es una competencia que no desarrollamos suficientemente en la práctica médica. Una mala comunicación puede dañar la relación con la familia y las personas a nuestro cargo, además de crear confusión, ansiedad y desconfianza en el equipo asistencial. Debemos ser capaces de dar a la familia la información de un modo que puedan asimilar y estimular para que nos pregunten con confianza todo aquello que no comprendan. Existen pautas para desarrollar nuestras competencias comunicativas: desarrollando empatía, cuidando el entorno, usando un lenguaje comprensible y veraz. El uso de estas pautas nos puede llevar a tener éxito en nuestros objetivos de comunicación: confianza, soporte emocional, entender el diagnóstico y pronóstico, ayuda en la toma de decisiones. La comunicación de malas noticias, entre ellas la comunicación de la limitación de tratamientos de soporte vital (LTSV), pone de relieve la gran importancia de comunicar adecuadamente. Es importante apoyarse en soporte escrito, como el que se encuentra disponible en la web del grupo de trabajo de la Sociedad Española de Medicina Intensiva y Unidades Coronarias (SEMICYUC). La información es un deber de los profesionales y así está contemplado en la ley, en el código ético y en los indicadores de calidad de la SEMICYUC

Communication is a competence that we do not develop sufficiently in medical practice. Poor communication can damage the relationship with family and caregivers, and create confusion, anxiety and distrust in the healthcare team. We must be able to give the family information in a way that they can assimilate and encourages them to ask us confidently about anything they do not understand. There are guidelines to develop our communication skills: developing empathy, taking care of the environment, using a comprehensible and truthful language. The use of these guidelines can lead us to succeed in our communication objectives: confidence, emotional support, understanding the diagnosis and prognosis, help in decision making. The communication of bad news, including the communication of the Limitation of Advanced Life Support Treatment (LLST) highlights the importance of communicating properly. It is important to rely on written support, such as that available on the website of the Spanish Society of Intensive and Critical Care Medicine and Coronary Units (SEMICYUC) working group. Information is a duty of professionals and this is contemplated in the law, in the code of ethics, and the quality indicators of the SEMICYUC

La comunicació en la pràctica mèdica és una competència que no desenvolupem prou. Una mala comunicació pot danyar la relació amb la família I les persones al nostre càrrec, a més de crear confusió, ansietat I desconfiança en l'equip assistencial. Hem de ser capaços de donar a la família la informació d'una manera que puguin assimilar I estimular perquè ens preguntin amb confiança tot allò que no comprenguin. Existeixen pautes per a desenvolupar les nostres competències comunicatives: desenvolupant empatia, cuidant l'entorn, usant un llenguatge comprensible I veraç. L'ús d'aquestes pautes ens pot portar a tenir èxit en els nostres objectius de comunicació: confiança, suport emocional, entendre el diagnòstic I pronòstic, ajuda en la presa de decisions. La comunicació de males notícies, entre elles la comunicació de la limitació de tractaments de suport vital (LTSV), posa de relleu la gran importància de comunicar adequadament. És important recolzar-se en el suport escrit, com el que es troba disponible en la web del grup de treball de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva I Unitats Coronàries (SEMICYUC). La informació és un deure dels professionals I així està contemplat en la llei, en el codi ètic I en els indicadors de qualitat de la SEMICYUC