Dèficit de C2 com a diagnòstic infreqüent d’immunodeficiència / Déficit de C2 como diagnóstico infrecuente de inmunodeficiencia / C2 deficit as an infrequent diagnosis of immunodeficiency

Introducció. El dèficit de complement C2 (DC2) és una immunodeficiència que predisposa a infeccions bacterianesque poden ser greus.Cas clínic. Es presenta el cas d’un nen de 15 anys diagnosticat de DC2 en el context de tres ingressos per infeccionsinvasives causades per bacteris encapsulats, tots amb evolució favorable. Es fa l’estudi d’immunodeficiències, enquè es detecta una alteració genètica compatible amb DC2tipus 1. El pacient va seguir una evolució correcta, senseinfeccions i sense presentar manifestacions de malaltia autoimmunitària o altres complicacions, amb un calendarivacunal actualitzat.Comentari. En pacients amb infeccions bacterianes recurrents i/o invasives s’ha de fer un estudi complet d’immunodeficiències, incloent-hi els defectes del complement. Eldiagnòstic precoç permet una protecció vacunal correcta,per prevenir i reduir la incidència d’infeccions bacterianespotencialment greus o invasives, a més de vigilar l’aparicióde signes i símptomes de malaltia autoimmunitària. (AU)

Introducción. El déficit de complemento (DC2) es una inmunodeficiencia que predispone a infecciones bacterianas que pueden sergraves.Caso clínico. Se presenta el caso de un niño de 15 años diagnosticado de DC2 a raíz de tres ingresos por infecciones invasivas causadas por bacterias encapsuladas, todas ellas con evolución favorable. Se realiza el estudio de inmunodeficiencias donde se detectauna alteración genética compatible con DC2 tipo 1. El paciente hatenido una correcta evolución, sin infecciones y sin presentar manifestaciones de enfermedad autoinmune u otras complicaciones,con un calendario vacunal actualizado.Comentario. En pacientes con infecciones bacterianas recurrentesy/o invasivas se realizará un estudio completo de inmunodeficiencias incluyendo los defectos del complemento. El diagnóstico precoz permite una correcta protección vacunal para prevenir y reducirla incidencia de infecciones bacterianas potencialmente graves oinvasivas. Es importante realizar un seguimiento clínico adecuado, una prevención de infecciones mediante la vacunación y vigilar laaparición de signos y síntomas de enfermedad autoinmune. (AU)

Introduction. C2 deficiency (C2D) is an immunodeficiency that predisposes to severe bacterial infections.Case report. The case of a 15-year-old boy diagnosed with C2Dfollowing three admissions for invasive infections caused by encapsulated bacteria is presented. Immunodeficiency evaluationdisclosed a genetic alteration compatible with C2D type 1. Thepatient had a favorable clinical course, without infections andwithout presenting manifestations of autoimmune disease or othercomplications with an updated vaccination schedule.Comments. In patients with recurrent and/or invasive bacterial infections a complete immunodeficiency evaluation should be performed, including complement defects. Early diagnosis allowsproper vaccine protection to prevent and reduce the incidence ofpotentially serious or invasive bacterial infections. It is importantto have proper clinical follow-up, prevention of infections throughvaccination, and monitoring for the onset of signs and symptomsof autoimmune disease. (AU)

Delineation of the clinical, molecular and cellular aspects of novel JAM3 mutations underlying the autosomal recessive hemorrhagic destruction of the brain, subependymal calcification, and congenital cataracts.

We have recently shown that the hemorrhagic destruction of the brain, subependymal, calcification, and congenital cataracts is caused by biallelic mutations in the gene encoding junctional adhesion molecule 3 (JAM3) protein. Affected members from three new families underwent detailed clinical examination including imaging of the brain. Affected individuals presented with a distinctive phenotype comprising hemorrhagic destruction of the brain, subependymal calcification, and congenital cataracts. All patients had a catastrophic clinical course resulting in death. Sequencing the coding exons of JAM3 revealed three novel homozygous mutations: c.2T>G (p.M1R), c.346G>A (p.E116K), and c.656G>A (p.C219Y). The p.M1R mutation affects the start codon and therefore is predicted to impair protein synthesis. Cellular studies showed that the p.C219Y mutation resulted in a significant retention of the mutated protein in the endoplasmic reticulum, suggesting a trafficking defect. The p.E116K mutant traffics normally to the plasma membrane as the wild-type and may have lost its function due to the lack of interaction with an interacting partner. Our data further support the importance of JAM3 in the development and function of the vascular system and the brain.