EU regulation of blood donation and the importation of blood and blood products / La regulación comunitaria de la donación de sangre y la importación de hemoderivados / La regulació comunitària de la donació de sang i la importació d'hemoderivats

ABSTRACT

The European Union recommends unpaid blood donation because it deems this to be the safest way of collecting blood and the best way of respecting the dignity of the donor as well as certain ethical principles relating to the availability of human-origin products. However, the risk of suffering shortages of blood has led EU law to authorize the importation and consequent circulation across EU territory of blood from countries where the law allows donors to be paid. This paper analyses the inconsistency this represents and mentions the alternative of blood donation becoming a civic duty. This would allow the necessary amounts of blood to be collected in a more consistent way for EU regulation than the situation as it currently stands

RESUMEN

La Unión Europea recomienda la donación no remunerada de sangre por considerar que este tipo de donación es el método más seguro para obtener sangre y sustancias derivadas de la misma, y el que mejor respeta la dignidad del donante así como algunos principios éticos relativos a la disposición de productos de origen humano. Sin embargo, el riesgo de sufrir escasez de sangre y de otros hemoderivados, ha hecho que el Derecho comunitario autorice la importación, y consiguiente circulación por el territorio comunitario, de productos sanguíneos provenientes de países en los cuales la ley permite remunerar a los donantes. Ante esta situación, se analiza la incoherencia que supone y se alude a la alternativa de que la donación de sangre sea considerada un deber cívico a cargo de los ciudadanos, lo que permitiría obtener las cantidades necesarias de sangre y derivados de forma más coherente y menos problemática para la regulación comunitaria que la situación en la que se encuentra en la actualidad

La Unió Europea recomana la donació no remunerada de sang per considerar que aquest tipus de donació és el mètode més segur per a obtenir sang i substàncies derivades d'aquesta, i el que millor respecta la dignitat del donant així com alguns principis ètics relatius a la disposició de productes d'origen humà. No obstant això, el risc de sofrir escassetat de sang i d'altres hemoderivats, ha fet que el Dret comunitari autoritzi la importació, i consegüent circulació pel territori comunitari, de productes sanguinis provinents de països en els quals la llei permet remunerar als donants. Davant aquesta situació, s'analitza la incoherència que suposa i s'al·ludeix a l'alternativa que la donació de sang sigui considerada un deure cívic a càrrec dels ciutadans, la qual cosa permetria obtenir les quantitats necessàries de sang i hemoderivats de forma més coherent i menys problemàtica per a la regulació comunitària que la situació actual