Repensando la renta básica, el apoyo mutuo y el género durante la pandemia de la COVID-19 en México / Rethinking basic income, mutual aid, and gender during COVID-19 pandemic in México / Repensant la renda bàsica, el suport mutu I el gènere durant la pandèmia de la COVID-19 a Mèxic

RESUMEN

Las carencias sociales de México empeorarán por la pandemia SARS-COV2. A saber, el acceso a la salud, derechos laborales básicos, y la infructuosa respuesta del gobierno para erradicar la violencia machista contra las mujeres. El desinterés histórico para fomentar una cultura del apoyo mutuo y el autocuidado ha provocado que gran parte de la ciudadanía se haya desconectado de sus derechos sociales y sanitarios. Así, no se sigue una indicación -quédate en casa- por desigualdades estructurales. Propongo que la libertad efectiva puede conseguirse mediante la aprobación de la renta básica universal desde una perspectiva feminista. Concluyo que las secuelas de la pandemia, que definirán la vida cotidiana, ameritan la aprobación de esta medida. Igualmente, las mujeres como clase sexual requieren protección desde una perspectiva feminista

ABSTRACT

Many of the social deprivations of Mexico will be worsened due to SARS-COV2 pandemic. Namely, the insufficient access to public health, lack of labor rights, and the unsuccessful government's response to eradicate male violence against women. The historical unconcern in promoting a culture rooted in mutual aid and self-care has provoked many citizens are disconnected from their social and health rights. Thus, people's inability to carry through one direction -stay home- is unfulfilled, in part, due to structural inequalities. I affirm that effective liberty could be obtained by approving a Universal Basic Income from a feminist perspective. I conclude that the aftermath of COVID-19, which will define everyday life for a while, require the endorsement of such measure. Likewise, women as a class deserve protection from a feminist critical framework

Les mancances socials de Mèxic empitjoraran per la pandèmia SARS-COV-2. A saber, l'accés a la salut, els drets laborals bàsics I la infructuosa resposta de govern per eradicar la violència masclista contra les dones. El desinterès històric per fomentar una cultura de suport mutu I l'autocura ha provocat que gran part de la ciutadania s'hagi desconnectat dels seus drets socials I sanitaris. Així, no se segueix una indicació -queda't a casa- per desigualtats estructurals. Proposo que la llibertat efectiva pot aconseguir-se mitjançant l'aprovació de la renda bàsica universal des d'una perspectiva feminista. Concloc que les seqüeles de la pandèmia, que definiran la vida quotidiana, mereixen l'aprovació d'aquesta mesura. Igualment, les dones com a classe sexual requereixen protecció des d'una perspectiva feminista