Posturas y presuposiciones éticas en el debate por el uso de animales no humanos en investigación científica / Ethical positions and presuppositions in the debate about the use of non-human animals in scientific research

RESUMEN

Este artículo tiene el objetivo de analizar los problemas morales del uso de animales no humanos en investigación científica. Para esto se examinan cuatro posturas representativas al interior de este debate: 1) irrestricta, 2) equilibrada, 3) dilemática y 4) abolicionista, las cuales surgen de los compromisos que se toman respecto a ciertas premisas clave con las cuales se está de acuerdo o no. Dichas premisas se refieren a la importancia que le da cada postura a i) la afectación de intereses en animales, ii) la relevancia moral de estos intereses, iii) la justificación por beneficios de la experimentación animal y iv) la importancia del interés humano comparado con el de los otros animales. Cada postura acepta y rechaza un patrón particular de estos puntos, y al hacer explícitos estos compromisos podemos analizar los problemas y contradicciones que posee cada una. Al final se encuentra que las tres primeras posturas contienen incongruencias importantes respecto a la diferencia de tratos que permiten entre humanos y los animales sujetos a experimentación, además de que deben de aceptar en diferente grado el excepcionalismo humano y el especismo para explicarse. Mientras que la postura abolicionista -pese a tener más dificultades prácticas- es más consistente, a la vez que protege a animales humanos y no humanos de ser dañados por estas prácticas (AU)

ABSTRACT

This paper aims to analyze the moral problems of the use of non-human animals in scientific research. To this end, four representative positions are examined within this debate: 1) unrestricted, 2) balanced, 3) moral dilemma, and 4) abolitionist, which arise from compromises made with respect to certain key premises with which one may or may not agree. These premises refer to the importance given by each position to i) the affectation of animal interests, ii) the moral relevance of these interests, iii) the justification by benefits of animal experimentation, and iv) the importance of human interest compared to that of other animals. Each position accepts and rejects a particular pattern of these points, and making these commitments explicit, we can analyze the problems and contradictions that each position has. In the end we find that the first three positions contain important incongruities regarding the difference of treatment they allow between humans and animals subject to experimentation, besides that they must accept in different degrees human exceptionalism and speciesism to explain themselves. While the abolitionist position-despite having more practical difficulties-is more consistent, it protects human and non-human animals from being harmed by these practices (AU)

Aquest article té l'objectiu d'analitzar els problemes morals de l'ús d'animals no humans en recerca científica. Per a això s'examinen quatre postures representatives a l'interior d'aquest debat: 1) irrestricta, 2) equilibrada, 3) dilemàtica i 4) abolicionista, les quals sorgeixen dels compromisos que es prenen respecte a certes premisses clau amb les quals s'està d'acord o no. Aquestes premisses es refereixen a la importància que li dóna cada postura a i) l'afectació d'interessos en animals, ii) la rellevància moral d'aquests interessos, iii) la justificació per beneficis de l'experimentació animal i iv) la importància de l'interès humà comparat amb el dels altres animals. Cada postura accepta i rebutja un patró particular d'aquests punts, i en fer explícits aquests compromisos podem analitzar els problemes i contradiccions que posseeix cadascuna. Al final es troba que les tres primeres postures contenen incongruències importants respecte a la diferència de tractes que permeten entre humans i els animals subjectes a experimentació, a més de que han d'acceptar en diferent grau l'excepcionalisme humà i l'especisme per a explicar-se. Mentre que la postura abolicionista -malgrat tenir més dificultats pràctiques- és més consistent, alhora que protegeix a animals humans i no humans de ser danyats per aquestes pràctiques (AU)