Una aproximación a las dimensiones estática y dinámica de la voluntad procreacional a partir de la reproducción asistida post mortem / Una aproximació a les dimensions estàtica i dinàmica de la voluntat procreacional a partir de la reproducció assistida post mortem / An Approach to the Static and the Dynamic Dimension of the Procreative Will on the basis of Posthumous Assisted Reproduction

The object of this article is to contribute to the conceptual development of the procreational will, as an element that legitimises the medical acts of the assisted human reproduction techniques and that determines the resulting parenthood. The research problem refers to the disparity that is observed in Spanish and Catalan legislation between heterologous assisted reproduction and posthumous assisted reproduction: While in the first case informed consent is enough for the purpose of parenthood, in the second case the concurrence of genetic data is also required. The same scheme is presented in Argentina based on the projected regulation on posthumous reproduction. The hypothesis is that this problem has a bioethical reason, consisting in the distinction between the static dimension and the dynamic dimension of the procreative will, and in the requirement to genetic data in the absence of the latter.(AU)

El objeto del presente artículo es contribuir al desarrollo conceptual de la voluntad procreacional, en tanto elemento que legitima los actos médicos propios de las técnicas de reproducción humana asistida y que determina la filiación resultante. El problema de investigación refiere a la disparidad que se advierte tanto en la legislación española como en la catalana entre la reproducción asistida heteróloga y la reproducción asistida post mortem: Mientras en el primercaso el consentimiento informado es suficiente a los términos de la filiación, en el segundo supuesto se exige también la concurrencia del dato genético. El mismo esquema se presenta en Argentina a partir de la normativa proyectada sobre reproducción postmortem. La hipótesis sostenida es que ello posee una razón bioética suficiente, consistente en la distinción entre la dimensión estática y la dimensión dinámica de la voluntad procreacional, y en el recurso al elemento genético ante la ausencia anticipadade la segunda.(AU)

L'objecte del present article és contribuir al desenvolupament conceptual de la voluntat procreacional, en tant element que legitima els actes mèdics propis de les tècniques de reproducció humana assistida i que determina la filiació resultant. El problema de recerca refereix a la disparitat que s'adverteix tant en la legislació espanyola com en la catalana entre la reproducció assistida heteròloga i la reproducció assistida post mortem: Mentre en el primer cas el consentiment informat és suficient als termes de la filiació, en el segon supòsit s'exigeix també la concurrència de la dada genètica. El mateix esquema es presenta a l'Argentina a partir de la normativa projectada sobre reproducció post mortem. La hipòtesi sostinguda és que això posseeix una raó bioètica suficient, consistent en la distinció entre la dimensió estàtica i la dimensió dinàmica de la voluntat procreacional, i en el recurs a l'element genètic davant l'absència anticipada de la segona.(AU)

Consentimiento presunto a las técnicas de reproducción humana asistida post mortem. Criterios para su regulación en Argentina / Presumed Consent to Posthumous Assisted Human Reproduction Techniques. Principles for its Regulation in Argentina / Consentiment presumpte a les tècniques de reproducció humana assistida post mortem. Criteris per a la seva regulació a l'Argentina

Este artículo propone criterios para la regulación del consentimiento presunto a las técnicas de reproducción humana asistida post mortem en Argentina y argumenta brevemente sobre los fundamentos del instituto. Si bien el Código Civil y Comercial de la Nación prevé un sistema autónomo de filiación aplicable a las tecnologías reproductivas, los casos post mortem han sido desregulados. En los últimos años se han dictado numerosas sentencias que han reconocido el consentimiento presunto del difunto, aunque sin una construcción conceptual clara al respecto y con la consecuente inseguridad jurídica en torno a la filiación de las personas nacidas

This article proposes principles for the regulation of presumed consent to posthumous assisted human reproduction techniques in Argentina and argues about the basis of that institute. Although the Civil and Commercial Code of the Nation provides an autonomous filiation system applicable to reproductive technologies, posthumous cases have not been regulated. In recent years, several judgments have recognized the presumed consent of the deceased, although without a clear conceptual construction and with the consequent legal uncertainty regarding the filiation of the persons born

Aquest article proposa criteris per a la regulació del consentiment presumpte a les tècniques de reproducció humana assistida post mortem a l'Argentina i argumenta breument sobre el fonament de l'institut. Si bé el Codi Civil i Comercial de la Nació preveu un sistema autònom de filiació aplicable a les tecnologies reproductives, els casos post mortem no han estat regulats. En els últims anys s'han dictat diverses sentències que han reconegut el consentiment presumpte de la persona morta, encara que sense una construcció conceptual clara sobre aquest tema i amb la conseqüent inseguretat jurídica entorn de la filiació de les persones nascudes