Implicación de la infección por enterovirus en la hospitalización pediátrica de un hospital general / Implication of enterovirus infection on paediatric hospitalisation in a general hospital

Introducción. Los enterovirus originan un 80% de los casos de meningitisen niños y son causa frecuente de hospitalización por fiebreen menores de tres meses de edad.Objetivo. Evaluar la implicación de este agente etiológico en lahospitalización pediátrica en nuestro centro y describir las característicasclínicas.Método. Revisión retrospectiva de las historias clínicas de niños ingresadosen que se detectó genoma de enterovirus por reacciónen cadena de la polimerasa (PCR) entre abril de 2000 y diciembrede 2006.Resultados. Se obtuvieron 83 muestras (líquido cefalorraquídeo(LCR), heces, frotis faríngeo y sangre) de 62 pacientes. La edad mediafue de 8 meses (entre 5 días y 12 años). El 50% eran lactantesmenores de 3 meses. El principal motivo de consulta fue la fiebreseguida de cefalea y vómitos y el 29% presento signos meníngeos.La PCR por enterovirus en LCR resultó positiva en 27 casos, solamente17 tenían pleocitosis y en 5 también se detectó en heces yfrotis faríngeo. Se diagnosticó una infección bacteriana concomitanteen 13 pacientes. La estancia media en el hospital fue de 8días (DE=4,08).Conclusiones. 1. Los enterovirus son agentes frecuentemente implicadosen la hospitalización pediátrica por fiebre en menores detres meses de edad y son responsables de la mayoría de meningitisasépticas en los niños de nuestra serie. 2. En recién nacidos y lactantesel síntoma principal es la fiebre con irritabilidad, mientrasque en los escolares la fiebre se asocia a cefalea y signos meníngeos.3. La detección de enterovirus por PCR en LCR no siempre seacompaña de pleocitosis. 4. El resultado de la PCR más precoz podríareducir la utilización de antibióticos y la estancia hospitalaria(AU)

Introduction. Enterovirus is the cause of 80% of meningitis cases in children and is also a frequent cause of admission to hospital in infants under 3 months old with fever. Objective. To review the implication of this etiologic agent in children admitted to our centre and to describe the clinical characteristics. Method. Retrospective review of children's clinical records with positive detection of enterovirus genome by polymerase chain reaction (PCR) in the period between April 2000 and December of 2006. Results. Enterovirus genome was detected in 83 samples (cerebrospinal fluid (CSF), stools, throat culture, and blood) of 62 patients. The average age was 8 months (from 5 days to 12 years). 50% were nursing infants less than 3 months old. The most frequent symptom was fever, then headache and vomiting, and 29% with meningeal signs. Enterovirus was detected by PCR in CSF in 27 cases, 17 had pleocytosis, and in five the enterovirus was also positive in throat culture and stools. Bacterial infection was detected in 13 cases. The average hospital stay was eight days (SD=4.08). Conclusions. 1. Enterovirus is a common agent involved in patients younger than 3 months old with fever and is the most commonlyidentified cause of aseptic meningitis in our study. 2. In newborns and infants, the main symptoms are fever and irritability, while in school-age children, the fever is associated with headache and meningeal signs. 3. Enterovirus detection in CSF is not always accompanied by biochemical alteration. 4. Earlier enterovirus PCR result might decrease the length of hospital stays and unnecessary use of antibiotics(AU)

Retrobament amb la febre tifoide a Catalunya al segle XXI. Comentaris clínics i al tractament / No disponible

Fonament. La febre tifoide va ser una malaltia freqüental nostre país fins a la dècada dels vuitanta del segle XX. En l’actualitat el pediatre no està acostumat al diagnòstic clínic d’aquesta malaltia.Objectiu. Revisar els casos diagnosticats els darrers 6anys, a la vegada que revisar els aspectes més actuals de la malaltia i el seu tractamentMètode. Revisió retrospectiva dels casos diagnosticatsdurant el segle XXI amb l’anàlisi demogràfica, epidemiològica i clínica, les dades de laboratori, l’evolució i el tractamentResultats. S’han diagnosticat 10 casos entre el 2002-2006, només 2 van ser d’infants autòctons; els altres, excepte 1, havien arribat a Catalunya entre 2 i 15 dies abans. La febre, únic símptoma present en tots els casos, s’havia instaurat entre 3 i 15 dies abans. El diagnòstic es va fer per la positivitat de l’hemocultiu. Els microorganismes aïllats en 2 casos presentavenresistències. Es van tractar amb cefalosporines de3a generació iv o orals en 8 casos, 1 amb amoxicil·lina -àcid clavulànic i 1 amb azitromicina. L’apirèxia es va presentar entre els 3 i 15 dies amb una mitjana de 6.3 dies.Les complicacions, amb bona evolució: 4 hepatitis, 3 colecistitis alitiàsica, 1 coagulopatia, anèmia (que va necessitar transfusió) i pancreatitis. 1 recaiguda als 15 dies.Conclusions. a) El fet que en cap cas es pensa clínicament en aquest diagnòstic, excepte en la recaiguda. b) L’ajut que ofereix l’ecografia en el seguiment de possibles complicacions abdominals. c) L’actualització dels tractaments

No disponible

Programa d’interconsulta psicològica entre el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Lleida i el Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (1996-2002) / Programa de interconsulta entre el Centro de Salut Mental de Lleida y el Servicio de Pediatría del Hospital Universitario Arnau de Vilanova (1996-2002) / A program of effective psychology referral between the Center of Pediatric and Adolescent Mental Health of Lleida and the division of pediatrics of the Hospital Universitari Arnau de Vilanova of Lleida (1996-2002)

Objectiu. Evitar el perllongament innecessari dels ingressos, disminuir les ansietats dels pares que poden allargar de manera innecessària els ingressos i/o la correcta aplicació del tractament mèdic, i agilitar la derivació als recursos de la xarxa de salut mental en el cas de detectar un trastorn psiquiàtric. Mètode. Interconsulta amb el pediatre responsable del pacient, entrevista diagnòstica amb la família i l’infant, proves diagnòstiques gràfiques i interconsulta amb el pediatre per comentar el cribratge diagnòstic i la proposta d’intervenció. Resultats. Es van fer un total de 1.104 consultes (44.85% nois i 55.15% noies). L’edat majoritària va ser de 11-14 anys (34.4% nois, 49.7% noies). Les interconsultes més freqüents van ser per diabetis mellitus tipus I (DMID) (30.4% total), àlgies (28.4% total), trastorns del comportament alimentari (TCA) (11.3% noies) i accidents (7.4% nois). El diagnòstic més freqüent va ser de trastorns neurò- tics (44.1% total; ansietat: 24.6% nois; histèria: 17.3% noies, i depressió: 11.3% noies) i de trastorns reactius (27.2% total). Es van derivar al CSMIJ de Lleida el 54.9% dels nois i el 44.6% de les noies. Conclusions. Majoritàriament, les famílies i els pacients van col•laborar en el cribratge, facilitant la discriminació ràpida i interdisciplinària dels aspectes psicosomàtics i la detecció de trastorns psiquiàtrics. S’han evitat perllongaments innecessaris dels ingressos. Ha facilitat el treball en xarxa dels diferents dispositius relacionats amb la infància i l’adolescència (AU)

Objetivo. Evitar la prolongación innecesaria de los ingresos, disminuir las ansiedades de los padres que pueden prolongar innecesariamente los ingresos y/o la correcta aplicación del tratamiento médico y agilizar la derivación a los recursos de la red infantil de salud mental en el caso de detectar un trastorno psiquiátrico. Método. Interconsulta con el pediatra responsable del paciente, entrevista diagnostica con la familia y con el niño, pruebas gráficas e interconsulta con el pediatra para comentar la cribación diagnóstica y la propuesta de intervención. Resultados. Se hicieron un total de 1.104 consultas (44.85% chicos y 55.15% chicas). La edad mayoritaria fue de 11-14 años (34.4% chicos, 49.7% chicas). Las interconsultas más frecuentes fueron por diabetes mellitus I (DMID) (30.4% total), algias (28.4% total), trastornos del comportamiento alimentario (11.3% chicas) y accidentes (7.4% chicos). El diagnóstico más frecuente fue de trastornos neuróticos (44.1% total: ansiedad, 24.6% chicos; histeria, 17.3% chicas, y depresión, 11.3% chicas) y de trastornos reactivos (27.2% total). Se derivaron al CSMIJ de Lleida 54.9% chicos y 44.6% chicas. Conclusiones. Mayoritariamente las familias y pacientes han colaborado en la cribación diagnóstica, esto ha facilitado la discriminación rápida e interdisciplinar de los aspectos psicosomáticos y la detección de trastornos psiquiátricos. Se han evitado prolongaciones innecesarias de ingresos. Ha facilitado el trabajo en red de los distintos dispositivos relacionados con la infancia y la adolescencia (AU)

Objectives. To avoid unnecessary prolongation of hospital admissions, decrease the parental anxiety that may interfere with the appropriate medical management or delay discharges, and to expedite the referral to the network of pediatric mental health once a psychiatric disturbance is detected. Methods. Consultation with the primary pediatrician, diagnostic interview with the child and the family, diagnostic tests, and discussion of diagnostic possibilities and proposed intervention with the primary pediatrician. Results. Between May 1996 and December 2003, 1,104 children (45% boys, 55% girls) were evaluated. The most common age group was 11 to 14 years (34% of the boys, 50% of the girls). The most common reasons for consultation were insulin-dependent diabetes mellitus (IDDM) (30.4%), nonspecific pain (28.4%), eating disorders (11.3% of girls), and accidents (7.4% of boys). The most common diagnosis was neurosis (44.1% total; anxiety, 24.6% boys; hysteria, 17.3% girls, and depression, 11.3% girls), and reactive disorders (27.2% of the total). 55% of the boys, and 45% of the girls were referred to the CSMIJ of Lleida. Conclusions. The families and the patients have been very cooperative during the diagnostic process, which has facilitated the rapid triage and detection of psychosomatic and psychiatric disorders. This has resulted in the avoidance of unnecessary prolongations of hospital admissions, and facilitated the multidisciplinary work within our network (AU)