Perforació gàstrica per cos estrany / Perforación gástrica por cuerpo extraño / Gastric perforation due to foreign body

Introducció: la ingestió de cossos estranys en l'infant és un fet accidental i freqüent. La majoria de cossos estranys ingerits són petits, roms, amb un baix percen-tatge de complicacions. Cas clínic: es descriu el cas d'un nen de 3 anys que va presentar un quadre de perforació gàstrica poc comú, secundari a la ingestió d'un pal de caramel 16 mesos abans i que inicialment va ser infravalorat. La tomografia computada abdominal va demostrar la presència d'un cos estrany suggestiu d'un pal de caramel en l'estómac, causant de perforació gàstrica amb reacció inflamatòria local. La cirurgia va confirmar el diagnòstic, i l'evolució va ser favorable. Comentaris: l'actitud que cal seguir davant la ingesta d'un cos estrany depèn de diversos factors, com ara l'edat del pacient i l'estat clínic: la mida, forma i composició de l'objecte, i la localització al moment del diagnòstic. El judici dels riscos d'aspiració, obstrucció o perforació determina la indicació, l'oportunitat i la forma de l'extracció

Introducción. La ingestión de cuerpos extraños en el niño es un hecho accidental y frecuente. La mayoría de los cuerpos extraños ingeridos son pequeños, romos, con un bajo porcentaje de complicaciones. Caso clínico. Se describe el caso de un niño de 3 años que presentó un cuadro de perforación gástrica poco común secundario a la ingestión de un palo de caramelo 16 meses antes y que inicialmente fue infravalorado. La tomografía computadorizada abdominal demostró la presencia de un cuerpo extraño sugestivo de un palo de caramelo en estómago, causante de perforación gástrica con reacción inflamatoria local. La cirugía confirmó el diagnóstico, y la evolución fue favorable. Comentarios. La actitud a seguir ante la ingestión de un cuerpo extraño depende de diversos factores, como: edad del paciente y estado clínico; tamaño, forma y composición del objeto, así como su localización en el momento del diagnóstico. El juicio de los riesgos de aspiración, obstrucción o perforación determina la indicación, oportunidad y forma de su extracción (AU)

Introduction. Accidental foreign body ingestion is frequent in children. Most of the ingested foreign bodies are small and blunt, and complications are rare. Case report. We describe the case of a 3-year-old boy who presented with gastric perforation 16 months after the ingestion of a candy stick, which was underestimated at the time of ingestion. The abdominal computed tomography disclosed the presence of the candy stick in the stomach, causing gastric perforation with an inflammatory local reaction. The patient underwent surgery, which confirmed the findings, and recovered uneventfully. Comments. The management after ingestion of foreign bodies depends on several factors, including the patient’s age and clinical condition, the size, shape, and composition of the object, and its location at the time of diagnosis. The assessment of the risks of aspiration, obstruction, or perforation determines the indication, timing, and form of extraction (AU)

Fifteen years of experience in the treatment of anorectal malformations.

AIM: To analyze our experience in the treatment of anorectal malformations (ARM) with the posterior sagittal anorectoplasty (PSARP), and our modifications through the last few years and the outcomes. MATERIALS AND METHODS: We reviewed 107 cases divided into two groups: Former (F: 1994-2003) and Recent (R: 2004-2008). Type of ARM, associated anomalies, management and complications were noted. A telephone questionnaire regarding continence outcome was addressed to the 74 cases older than 3 years. RESULTS: According to the type of ARM, there were 53 perineal fistulas, 2 anal stenoses, 11 no fistulas, 12 rectourethral fistulas (5 rectobulbar and 7 rectoprostatic fistulas), 22 vestibular fistulas, 1 rectovesical fistulas and 6 cloacas. A total of 47 patients presented with 73 associated malformations. As much as 45 colostomies were performed, including 5 perineal fístulas, with 6 of 7 vestibular fístulas in group F and only 8 of 15 in group R. We had 19 complications of PSARP. The most frequent one was rectal mucosa prolapse in 14 (12F and 2R) and 2 wound infections (F). Continence was good in 62, poor in 3 and fair in 5. Seven out of eight children with poor or fair continence had associated malformations. CONCLUSIONS: All perineal fístulas can be managed without colostomy. Vestibular fístulas can be safely treated without colostomy in otherwise healthy patients without severe malformations. Overall, continence is good, and fair/poor results are related to associated malformations. Cumulative experience helps avoid colostomies and reduce complication and reoperation rates.