Enuresi: del ritual màgic fins als tractaments actuals / Enuresis: desde el ritual mágico hasta los tratamientos actuales / Enuresis: From magic rituals to current treatments

Introducció. L’enuresi és un trastorn greu, per la gran prevalença i la repercussió que té sobre la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies. Al llarg de la història s’han emprat diferents teràpies, i fins avui no es disposa d’una solució definitiva. Objectiu. Examinar l’evolució del concepte d’enuresi, les causes atribuïdes i els tractaments aplicats des de les primeres referències fins a l’actualitat. Mètode. Revisió bibliogràfica del concepte, les causes atribuïdes i els tractaments aplicats contra l’enuresi, estructurada en etapes històriques. Resultats. Al llarg de la història s’han donat diferents explicacions sobre l’origen de l’enuresi, des de la invasió del cos per animals fins a càstigs divins o debilitat de l’individu. La ciència ha descartat diferents teories fins a conèixer els veritables mecanismes fisiopatològics, dels quals encara queden molts aspectes per aclarir. Al llarg dels segles s’han aplicat càstigs, s’han elaborat pocions màgiques, dispositius complexos que inhibeixen la micció, teràpies conductuals, intervencions quirúrgiques i tractaments tòpics i sistèmics. També les alarmes d’enuresi evolucionen, des de les que aplicaven descàrregues elèctriques fins a les actuals que desperten el pacient mitjançant senyals acústics o vibratoris. Conclusions. Els tractaments aplicats per a l’enuresi al llarg de la història han estat relacionats amb el concepte de malaltia de cada època. Conèixer els mecanismes fisiopatològics ha permès trobar tractaments efectius que han millorat la qualitat de vida dels enurètics. Avançar en aquest coneixement és clau per trobar la solució definitiva. (AU)

Introducción. La enuresis es un trastorno grave por su gran prevalencia y repercusión sobre la calidad de vida de los pacientes y sus familias. A lo largo de la historia se han utilizado diferentes terapias y, hasta hoy, no se dispone de solución definitiva. Objetivo. Examinar la evolución del concepto, causas atribuidas y tratamientos aplicados para la enuresis, desde las primeras referencias hasta la actualidad. Método. Revisión bibliográfica del concepto, las causas atribuidas y tratamientos aplicados contra la enuresis, estructurada en etapas históricas. Resultados. A lo largo de la historia se han dado diferentes explicaciones sobre el origen de la enuresis, desde la invasión del cuerpo por animales hasta castigos divinos o debilidad del individuo. Diferentes teorías han sido descartadas por la ciencia hasta el conocimiento de los verdaderos mecanismos fisiopatológicos, de los cuales aún quedan muchos aspectos por aclarar. A lo largo de los siglos se han aplicado castigos, se han elaborado pociones mágicas, complejos dispositivos que inhiben la micción, terapias conductuales, intervenciones quirúrgicas y tratamientos tópicos y sistémicos. También las alarmas de enuresis evolucionan, desde las que aplicaban descargas eléctricas hasta las actuales que despiertan al paciente mediante señales acústicas o vibratorias. Conclusiones. Los tratamientos aplicados para la enuresis a lo largo de la historia se han relacionado con el concepto de enfermedad de cada época. Conocer los mecanismos fisiopatológicos ha permitido encontrar tratamientos efectivos que han mejorado la calidad de vida de los enuréticos. Avanzar en este conocimiento es clave para hallar la solución definitiva. (AU)

Background. Enuresis is a severe disorder because of its high frequency and impact on the quality of life of affected children and their families. Although until today there is no established treatment for enuresis, diverse therapies have been applied over history. Objective. To examine the historic evolution of the concept, presumed causes, and treatments of enuresis from first references until today. Method. Bibliographical review of presumed causes and treatments applied in the treatment of enuresis, structured in historical stages. Results. Throughout history, enuresis has been considered as the invasion of human body by animals, divine punishments, or weakness. Different theories have been rejected by science until the knowledge of the true pathophysiological mechanisms. Punishments, potions and magic, complex devices inhibiting the urination, behavioral therapies, surgical trials, and topical and systemic treatments have been applied throughout history. In addition, different “alarm systems” have been used, evolving from applying electric shocks to wake patients by acoustic or vibrating signals. Conclusions. Treatments applied in the management of enuresis throughout the centuries have been closely related to the understanding of its cause over time. Knowing the pathophysiological mechanisms has made it possible to find effective treatments that have improved the quality of life of affected children. However, to establish a definitive treatment for enuresis, it is necessary to advance in the understanding the diverse mechanisms involved in its etiopathogenesis. (AU)

Correlation of Prenatal and Postnatal Diagnosis in Umbilical-Portal-Systemic Venous Shunts.

INTRODUCTION: Umbilical-portal-systemic venous shunts (UPSVS) are rare anomalies in the development of the fetal venous system. There are several postnatal and prenatal classifications of hepatic venous anomalies but the link between them is missing. We aimed to review the prenatal to postnatal diagnosis correlation in UPSVS at our center. METHODS: It is a retrospective study of patients diagnosed with UPSVS between 2019 and 2021 at our institution. Demographic, obstetric, genetic, and neonatal data were reviewed with special focus on prenatal and postnatal ultrasounds. RESULTS: A total of seven patients were diagnosed with UPSVS at a median of 24 (20-34) weeks of gestational age. All patients were male and 62% were Caucasian. None of the patients had chromosomopathies or cardiac anomalies. One patient had renal ectopia, another one had a single umbilical artery, and a third one suffered from intrauterine growth retardation. An umbilico-systemic shunt (USS) was found in two patients and a ductus venosus-systemic shunt (DVSS) in the rest. Patients with USS were diagnosed postnatally with intrahepatic portosystemic shunts. One of the DVSS patients was transferred to another hospital and the other four had normal postnatal cardiac ultrasounds, with normal abdominal ultrasounds in two patients and lack of postnatally abdominal control in the other two. All babies were found to be doing well at a median follow-up of 1 month (0-24). CONCLUSION: There is a knowledge gap in the natural history of UPSVS between fetal and neonatal life. Building bridges between prenatal and postnatal research is mandatory in order to understand these rare anomalies.

Parotiditis recurrent juvenil. Caldria pensar-hi més? / Parotiditis recurrente juvenil. ¿Deberíamos pensar más en ella? / Juvenile recurrent parotitis. Should we think more about it?

Introducció. La parotiditis recurrent juvenil (PRJ) és una entitat poc freqüent, però representa la segona causa de patologia de les glàndules salivals de la infància. Es caracteritza per episodis repetits de tumefacció i dolor local, de vegades acompanyats de febre, sense causa que ho justifiqui. La seva etiologia és desconeguda, probablement multifactorial, però diferents estudis relacionen la malaltia amb processos autoimmunitaris. El seu tractament habitualment és simptomàtic i conservador, però pot arribar a requerir tractament quirúrgic en alguns casos. Cas clínic. Es presenta el cas d’un nen de cinc anys amb episodis repetits de dolor a l’angle mandibular dret, habitualment autolimitats en menys de 24 hores, de dos anys d’evolució. Es practica una ecografia parotídia que mostra la presència d’imatges hipoecogèniques bilaterals característiques de la PRJ. Comentaris. No hi ha cap algoritme diagnòstic i d’abordatge de la tumefacció parotídia de repetició, però sembla apropiat estudiar la presència de litiasis parotídies, infeccions víriques, sobretot pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), processos autoimmunitaris i immunodeficiències. (AU)

Introducción. La parotiditis recurrente juvenil (PRJ) es una entidad poco frecuente, pero representa la segunda causa de patología de las glándulas salivales en la infancia. Se caracteriza por episodiosrepetidos de tumefacción y dolor local, en ocasiones acompañados de fiebre, sin causa que los justifique. Su etiología es desconocida, probablemente sea de origen multifactorial, pero diferentes estudios relacionan la enfermedad con procesos autoinmunes. Su tratamiento habitualmente es sintomático y conservador, pero puede llegar a precisar tratamiento quirúrgico en algunos casos. Caso clínico. Se presenta el caso de un niño de cinco años con episodios repetidos de dolor en el ángulo mandibular derecho, habitualmente autolimitados en menos de 24 horas, de dos años de evolución. Se practica una ecografía parotídea que muestra la presencia de imágenes hipoecogénicas bilaterales características de la parotiditis recurrente juvenil (PRJ). Comentarios. No existe un algoritmo diagnóstico y de abordaje de la tumefacción parotídea de repetición, pero parece apropiado estudiar la presencia de litiasis parotídeas, infecciones víricas, sobretodo por virus de la inmunodeficiencia humana (VIH), procesosautoinmunes e inmunodeficiencias. (AU)

Introduction. Juvenile recurrent parotitis (JRP) is a rare condition but is the second most common childhood disease of the salivary glands. JRP usually presents with recurrent swelling and pain of the parotid glands, sometimes with fever, with no apparent cause. There is no conclusive aetiology; it is probably multifactorial, but multiple studies suggest an autoimmune phenomenon. Management has focused on the symptomatic and conservativetreatment of acute episodes but sometimes surgical procedures may be needed. Case report. A five-year-old boy presented with a two-year history of recurrent episodes of pain and swelling in the right mandibular angle that usually resolved within 24 hours. Ultrasound showed multiple hypoechoic lesions in both parotid glands, suggestive ofjuvenile recurrent parotitis. Comments. A management algorithm of recurrent parotid swelling should include the study of parotid lithiasis, viral infections, especially human immunodeficiency virus (HIV), autoimmune diseasesand immunodeficiencies. (AU)

Lesions produïdes per atacs de gossos a infants. Experiència de dos hospitals de la província de Barcelona / Lesiones producidoas por ataques de perro a niños. Experiencia de dos hospitales de la provincia de Barcelona / Injuries caused by dog attacks to children. Experience of two hospitals in the province of Barcelona

Fonament: Els atacs de gossos a humans no són ocasionals i representen un seriós problema de salut pública. Hi ha poques dades a la bibliografia sobre el territori català o espanyol. Els infants tenen més risc de ser mossegats per un gos que qualsevol altre grup etari i, a més, la majoria de casos tenen lloc a la llar. Objectiu: Aquest article pretén caracteritzar les víctimes i descriure la gravetat de les lesions produïdes per mossegada de gos a pacients pediàtrics. Mètode: Estudi retrospectiu de casos atesos per atac de gos durant un període de tres anys en dos hospitals de tercer nivell de la província de Barcelona i anàlisi estadística bàsica de les dades obtingudes. Resultats: Les víctimes acostumen a ser infants en edat escolar, amb un nou pic a l'adolescència. No hi ha diferències per sexe. Les lesions més freqüents són a la cara i al coll, seguides de les extremitats, i la majoria són de caràcter lleu i moderat. Conclusions: Els infants són les víctimes més freqüents d'atacs de gossos, i els més petits són els que hi estan involucrats més sovint. El gos atacant sol ser la mascota de la família o d'amics. Les ferides en infants són freqüents a cara i coll, i provoquen seqüeles mèdiques i estètiques importants; en alguns casos fins i tot poden significar una amenaça per a la vida

Fundamento: Los ataques de perros a humanos no son ocasionales y representan un serio problema de salud pública. Se encuentran pocos datos en la bibliografía sobre el territorio catalán o español. Los niños tienen más riesgo de ser mordidos por un perro que cualquier otro grupo de edad y, además, la mayoría de casos se producen en el hogar. Objetivo: El presente artículo pretende caracterizar a las víctimas y describir la gravedad de las lesiones producidas por mordedura canina en pacientes pediátricos. Método: Estudio retrospectivo de casos atendidos por ataque de perro durante un periodo de tres años en dos hospitales de tercer nivel de la provincia de Barcelona y análisis estadístico básico de los datos obtenidos. Resultados: Las víctimas suelen ser niños en edad escolar, con un nuevo pico en la adolescencia. No se encuentran diferencias por sexo. Las lesiones más frecuentes son en cara y cuello, seguidas de las extremidades, la mayoría de carácter leve y moderado. Conclusiones: Los niños son las víctimas más frecuentes de ataques de perros, y los más pequeños son los más involucrados. El perro atacante suele ser la mascota de la familia o de amigos. Las heridas en niños son frecuentes en cara y cuello, y causan secuelas médicas y estéticas importantes, que en ocasiones pueden ser amenazantes para la vida

Background: Dog attacks to humans are more frequent than commonly believed, and represent a public health threat; however, there are very limited data available on the occurrence of these attacks in Spain and Catalonia. The risk of a dog bite is higher among children, and most attacks occur at home. Objective: To characterize the victims and describe the severity of the lesions caused by dog bites in children. Method: Retrospective descriptive analysis of patients seen for dog attacks during a three-year period in two tertiary-level hospitals in the Barcelona province. Results: The victims are usually school age children, with a peak among adolescents, and no difference by gender. The most frequent lesions are those in the face and neck, followed by extremities, and most are mild to moderate in severity. Conclusions: Children, particularly those between three and eight years of age, are the most common victims of dog attacks. The dog is usually a family or friends' pet. Most common wounds occur in face and neck, may cause long-term medical and esthetic sequelae, and in some cases can be life-threatening

Abdomen agut en lactant de 23 mesos / No disponible

No disponible