Your browser doesn't support javascript.
loading
Mostrar: 20 | 50 | 100
Resultados 1 - 2 de 2
Filtrar
Mais filtros










Base de dados
Intervalo de ano de publicação
1.
Rev. Asoc. Esp. Neuropsiquiatr ; 36(130): 383-404, jul.-dic. 2016. tab, graf
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-158411

RESUMO

El objetivo de este estudio fue realizar una validación preliminar de un instrumento diseñado para evaluar mentalización en adultos (Método para la Evaluación de la Mentalización en el Contexto Interpersonal, MEMCI). Una muestra de 97 estudiantes (72% mujeres) y una muestra de 10 pacientes (50% mujeres) participaron en el estudio. Los participantes completaron el MEMCI junto con medidas de empatía, teoría de la mente y apego. El análisis factorial sugirió una estructura de dos dimensiones (mentalización de pensamientos/mentalización de sentimientos y de otros estados mentales subyacentes a la conducta) que explicaban el 75,26% de la varianza. La consistencia interna fue alta y el acuerdo entre jueces adecuado. En cuanto a la validez, la puntuación total del instrumento correlacionó alto con las puntuaciones en función reflexiva. También correlacionó significativamente con empatía, apego y teoría de la mente. Asimismo, diferenció pacientes con trastorno límite de personalidad de la población normal (AU)


The aim of this study was to perform a preliminary validation of an instrument designed to assess mentalization in adults (Method for Evaluation of Mentalization in the Interpersonal Context, MEMIC). A sample of 97 students (72% women) and a sample of 10 patients (50% women) participated in the study. They completed the MEMIC and some other measures of empathy, theory of mind and attachment. The results of the factor analysis suggested a two-dimensional structure (mentalizing thoughts/mentalizing feelings and several other mental states that underlie behavior) that explained 75,26% of the variance. The internal consistency was high, and inter-rater reliability was adequate. Regarding validity, the total score of the instrument showed high correlations with reflective function scores, and significant correlations with empathy, attachment and theory of mind. Furthermore, it showed capacity to differentiate patients with borderline personality disorder from the general population (AU)


Assuntos
Humanos , Masculino , Feminino , Adulto , Teoria da Mente/fisiologia , Emoções/classificação , Emoções/fisiologia , Saúde Mental , Apego ao Objeto , Relações Interpessoais , Processos Mentais/classificação , Processos Mentais/ética , Análise Fatorial , Sintomas Afetivos/fisiopatologia , Sintomas Afetivos/psicologia , Inteligência Emocional/fisiologia
2.
Pediatr. catalan ; 64(3): 119-124, mayo-jun. 2004. graf
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-142924

RESUMO

Objectiu. Evitar el perllongament innecessari dels ingressos, disminuir les ansietats dels pares que poden allargar de manera innecessària els ingressos i/o la correcta aplicació del tractament mèdic, i agilitar la derivació als recursos de la xarxa de salut mental en el cas de detectar un trastorn psiquiàtric. Mètode. Interconsulta amb el pediatre responsable del pacient, entrevista diagnòstica amb la família i l’infant, proves diagnòstiques gràfiques i interconsulta amb el pediatre per comentar el cribratge diagnòstic i la proposta d’intervenció. Resultats. Es van fer un total de 1.104 consultes (44.85% nois i 55.15% noies). L’edat majoritària va ser de 11-14 anys (34.4% nois, 49.7% noies). Les interconsultes més freqüents van ser per diabetis mellitus tipus I (DMID) (30.4% total), àlgies (28.4% total), trastorns del comportament alimentari (TCA) (11.3% noies) i accidents (7.4% nois). El diagnòstic més freqüent va ser de trastorns neurò- tics (44.1% total; ansietat: 24.6% nois; histèria: 17.3% noies, i depressió: 11.3% noies) i de trastorns reactius (27.2% total). Es van derivar al CSMIJ de Lleida el 54.9% dels nois i el 44.6% de les noies. Conclusions. Majoritàriament, les famílies i els pacients van col•laborar en el cribratge, facilitant la discriminació ràpida i interdisciplinària dels aspectes psicosomàtics i la detecció de trastorns psiquiàtrics. S’han evitat perllongaments innecessaris dels ingressos. Ha facilitat el treball en xarxa dels diferents dispositius relacionats amb la infància i l’adolescència (AU)


Objetivo. Evitar la prolongación innecesaria de los ingresos, disminuir las ansiedades de los padres que pueden prolongar innecesariamente los ingresos y/o la correcta aplicación del tratamiento médico y agilizar la derivación a los recursos de la red infantil de salud mental en el caso de detectar un trastorno psiquiátrico. Método. Interconsulta con el pediatra responsable del paciente, entrevista diagnostica con la familia y con el niño, pruebas gráficas e interconsulta con el pediatra para comentar la cribación diagnóstica y la propuesta de intervención. Resultados. Se hicieron un total de 1.104 consultas (44.85% chicos y 55.15% chicas). La edad mayoritaria fue de 11-14 años (34.4% chicos, 49.7% chicas). Las interconsultas más frecuentes fueron por diabetes mellitus I (DMID) (30.4% total), algias (28.4% total), trastornos del comportamiento alimentario (11.3% chicas) y accidentes (7.4% chicos). El diagnóstico más frecuente fue de trastornos neuróticos (44.1% total: ansiedad, 24.6% chicos; histeria, 17.3% chicas, y depresión, 11.3% chicas) y de trastornos reactivos (27.2% total). Se derivaron al CSMIJ de Lleida 54.9% chicos y 44.6% chicas. Conclusiones. Mayoritariamente las familias y pacientes han colaborado en la cribación diagnóstica, esto ha facilitado la discriminación rápida e interdisciplinar de los aspectos psicosomáticos y la detección de trastornos psiquiátricos. Se han evitado prolongaciones innecesarias de ingresos. Ha facilitado el trabajo en red de los distintos dispositivos relacionados con la infancia y la adolescencia (AU)


Objectives. To avoid unnecessary prolongation of hospital admissions, decrease the parental anxiety that may interfere with the appropriate medical management or delay discharges, and to expedite the referral to the network of pediatric mental health once a psychiatric disturbance is detected. Methods. Consultation with the primary pediatrician, diagnostic interview with the child and the family, diagnostic tests, and discussion of diagnostic possibilities and proposed intervention with the primary pediatrician. Results. Between May 1996 and December 2003, 1,104 children (45% boys, 55% girls) were evaluated. The most common age group was 11 to 14 years (34% of the boys, 50% of the girls). The most common reasons for consultation were insulin-dependent diabetes mellitus (IDDM) (30.4%), nonspecific pain (28.4%), eating disorders (11.3% of girls), and accidents (7.4% of boys). The most common diagnosis was neurosis (44.1% total; anxiety, 24.6% boys; hysteria, 17.3% girls, and depression, 11.3% girls), and reactive disorders (27.2% of the total). 55% of the boys, and 45% of the girls were referred to the CSMIJ of Lleida. Conclusions. The families and the patients have been very cooperative during the diagnostic process, which has facilitated the rapid triage and detection of psychosomatic and psychiatric disorders. This has resulted in the avoidance of unnecessary prolongations of hospital admissions, and facilitated the multidisciplinary work within our network (AU)


Assuntos
Adolescente , Criança , Humanos , Transtornos Mentais/epidemiologia , Serviços de Saúde Mental/organização & administração , Transtornos Psicofisiológicos/epidemiologia , Hospitais Pediátricos/organização & administração , Programas de Rastreamento/métodos
SELEÇÃO DE REFERÊNCIAS
DETALHE DA PESQUISA