Clinical and epidemiological characteristics of patients with influenza A (H1N1) 2009 attended to at the emergency room of a children's hospital.

In June 2009, the first influenza pandemic of the twenty-first century, due to the swine origin influenza A (H1N1) 2009 virus, was declared. This study aimed to describe the epidemiological and clinical features, complications, lethality and risk factors for hospital admission of microbiologically confirmed cases of influenza A (H1N1) 2009 infection seen at the emergency department of a children's hospital. All cases of children with influenza A (H1N1) 2009 viral infection, confirmed microbiologically by real-time reverse transcription polymerase chain reactions and treated in the emergency room between July and December 2009, were prospectively included. Patients were compared according to admission requirement to study variables associated with the risk of hospitalisation. Oseltamivir was the antiviral used for the treatment and its safety was analysed. Four hundred and twelve patients with influenza A (H1N1) 2009 infection were included. The most frequent symptoms were: fever (96%), cough (95%) and coryza (90%). Eighty-five patients (20.6%) were admitted: three to the paediatric intensive care unit and two died. Hospitalised children were younger than those not admitted (median age 5 vs 8 years; p = 0.001). Age under 1 year (OR 6.01; CI 95% 2.77-13.05), pneumonia (OR 7.99; CI 95% 3.50-18.22) and haemoglobinopathy or underlying blood disorders (OR 5.99; CI 95% 1.32-27.30) were statistically significant risk factors for admission. No differences were observed regarding onset of antiviral treatment among admitted and non-admitted patients. Treatment with oseltamivir was well tolerated. In conclusion, the incidence of severe cases and lethality of influenza A (H1N1) 2009 infection were low in our setting, even in a population with risk factors for developing complications.

Afectació pericàrdica i infecció per Mycoplasma pneumoniae. Podem establir una relació causal? / Afectación pericárdica e infección por mycoplasma pneumoniae. ¿Podemos establecer una relación causal? / Pericarditis and mycoplasma pneumoniae infection, can we stablish a causal (causative) relationship?

Introducció. L’afectació pericàrdica per M. pneumoniae (MP) és una entitat poc freqüent en pediatria, però amb conseqüències que poden ser greus si no s’instaura un tractament adequat i precoç. Arran de dos casos viscuts al nostre centre es revisa aquesta entitat i se n’emfatitza el diagnòstic. Casos clínics. Cas clínic 1: nena de 7 anys d’edat amb clínica prèvia de vies altes, que presenta dispnea per la qual cosa se li fa una radiografia de tòrax, que mostra cardiomegàlia, i una ecocardiografia compatible amb taponament cardíac que requereix pericardiocentesi evacuadora. Va rebre tractament amb ibuprofè i azitromicina orals. Les proves serològiques fetes van ser compatibles amb infecció recent per M. pneumoniae. Cas clínic 2: noi de 15 anys intervingut als dos mesos de vida de coartació d’aorta, que presenta clínica compatible amb pericarditis i radiografia que mostra cardiomegàlia i vessament pleural esquerre. Se li fa un ecocardiograma compatible amb vessament pericàrdic per la qual cosa rep tractament amb aspirina via oral i azitromicina, per serologies MP compatibles amb infecció recent per aquest germen. L’evolució posterior va ser favorable en tots dos casos. Comentari. S’ha de considerar la possibilitat d’infecció per MP i el seu tractament empíric en casos d’afectació cardíaca aguda, sobretot si va acompanyada o precedida de símptomes respiratoris, miàlgies, febre, anèmia normocí- tica o eosinofília, però tenint molt en compte una valoració diagnòstica acurada. Un diagnòstic precoç i un tractament instaurat a les primeres fases de la malaltia determinaran una evolució clínica favorable lliure de seqüeles (AU)

Introducción. La afectación pericárdica por M. pneumoniae (MP) es una entidad poco frecuente en pediatría pero con consecuencias que pueden ser graves si no se instaura un tratamiento adecuado y precoz. A partir de dos casos vividos en nuestro centro se revisa esta entidad enfatizando en su diagnóstico. Casos clínicos. Caso clínico 1: niña de 7 años de edad con clínica previa de vías altas, que presenta disnea motivo por el que se realiza radiografía de tórax que muestra cardiomegalia y ecocardiografía compatible con taponamiento cardíaco que requiere pericardiocentesis evacuadora. Recibió tratamiento con ibuprofeno y azitromicina orales. Las pruebas serológicas realizadas fueron compatibles con infección reciente por M. pneumoniae. Caso clínico 2: chico de 15 años intervenido a los dos mesos de vida de coartación de aorta, que presenta clínica compatible com pericarditis y radiografia que muestra cardiomegalia y derrame pleural izquierdo. Se realiza ecocardiograma que muestra derrame pericárdico recibiendo tratamiento con aspirina vía oral y azitromicina por serologías a MP compatibles con infección reciente por este germen. La evolución posterior fue favorable en ambos casos. Comentario. Se debe considerar la posibilidad de infección por MP y su tratamiento empírico en caso de afectación cardíaca aguda, sobre todo si se acompaña o va precedida de síntomas respiratorios, mialgias, fiebre, anemia normocítica o eosinofilia, pero siendo cautelosos en su valoración diagnóstica. Un diagnóstico precoz y un tratamiento instaurado en las primeras fases de la enfermedad determinaran una evolución clínica favorable libre de secuelas (AU)

Introduction. Mycoplasma pneumoniae-associated pericarditis is rarely described in the pediatric population, although it can result in severe consequences if an early diagnosis is not performed and the appropriate terament administered. We describe two cases of pericardial effusion associated with M. pneumoniae infection and emphasize the key diagnostic elements. Case Reports. Case 1: A chest X-ray performed on a 7 yo girl with dyspnea and prior history of flu-like symptoms revealed cardiomegaly. An echocardiogram showed cardiac tamponade. A pericardiocentesis was performed, with good clinical response, and treatment with azithromycin and ibuprofen was started. Serological tests for Mycoplasma pneumoniae indicated acute infection. Case 2: A 15 yo boy diagnosed and treated for aortic coarctation at 2 months of age presented with symptoms of pericarditis. A chest X-ray revealed cardiomegaly and a left pleural effusion. An echocardiogram was performed showing pericardial effusion. Treatment with acetylsalicylic acid was started, and azithromycin was added after serological confirmation of Mycoplasma pneumoniae infection. The patient recovered uneventfully. Comment. The diagnosis of Mycoplasma pneumoniaeassociated pericarditis must be considered, and empirical treatment given, when a patient presents with acute pericarditis, particularly if fever, flu-like symptoms, normocytic anemia or eosinophilia, are present. However, we must be cautious when interpreting diagnostic tests. Early diagnosis and treatment will result in a good clinical outcome (AU)