Diagnòstic molecular en al·lergologia pediàtrica. Implicacions diagnòstiques i terapèutiques / Diagnóstico molecular en alergología pediátrica. Implicaciones diagnósticas y terapéuticas / Component-resolved diagnostic in pediatric allergy. Diagnostic and therapeutic implications

Fonament els extractes obtinguts a partir de les fonts al•lergògenes completes sovint són barreges mal definides d'al•lèrgens principals, al•lèrgens de reactivitat encreuada i material no al•lergogen. Quan són utilitzades en els mètodes diagnòstics de sensibilització al•lèrgica (tant in vivocom in vitro), sovint no permeten un diagnòstic precís de l'al•lergen responsable de la simptomatologia, especialment en els pacients sensibilitzats a més d'una font al•lergògena. Els avenços en la caracterització d'al•lèrgens (biologia molecular i tècniques de DNA recombinant) han permès que disposem de noves eines diagnòstiques, com els al•lèrgens recombinants i els al•lèrgens purificats. Objectiu revisar si la utilització d'al•lèrgens recombinants i al•lèrgens purificats pot millorar l'eficàcia dels mètodes diagnòstics convencionals utilitzats fins ara en al•lergologia pediàtrica. Mètode revisió bibliogràfica fins al desembre del 2014. Es revisen els articles en què s'ha avaluat la utilitat del diagnòstic molecular en població al•lèrgica pediàtrica. Resultats la utilització d'al•lèrgens recombinants i al•lèrgens purificats millora l'eficàcia dels mètodes diagnòstics convencionals, ja que ens permet definir les sensibilitzacions genuïnes i les que són conseqüència dels fenòmens de reac tivitat encreuada amb més precisió diagnòstica. Amb l'apli cació del diagnòstic molecular s'espera aconseguir una millor tipificació de la patologia al•lèrgica de la població pediàtrica polisensibilitzada i amb patologia al•lèrgica complexa. Conclusions: el diagnòstic al•lergològic molecular pot ser una eina molt útil per prendre decisions clíniques apropiades i a temps per als pacients, i oferir als metges la possi-bilitat d'individualitzar les accions terapèutiques

RESUMEN

Fundamento. Los extractos obtenidos a partir de las fuentes alergénicas completas a menudo son mezclas mal definidas de alérgenos principales, alérgenos de reactividad cruzada y material no alergénico. Cuando se utilizan en los métodos diagnósticos de sensibilización alergénica (tanto in vivo como in vitro), a menudo no permiten un diagnóstico preciso del alérgeno responsable de la sintomatología, especialmente en los pacientes sensibilizados a más de una fuente alergénica. Los avances en la caracterización de los alérgenos (biología molecular y técnicas de DNA recombinante) han permitido que dispongamos de nuevas herramientas diagnósticas, como los alérgenos recombinantes y los alérgenos purificados. Objetivo. Revisar si la utilización de alérgenos recombinantes y alérgenos purificados puede mejorar la eficacia de los métodos diagnósticos convencionales utilizados en alergología pediátrica hasta ahora. Método. Revisión bibliográfica hasta diciembre de 2014. Se revisan los artículos en los que se evaluó la utilidad del diagnóstico molecular en población alérgica pediátrica. Resultados. La utilización de alérgenos recombinantes y alérgenos purificados mejora la eficacia de los métodos diagnósticos convencionales, ya que nos permite definir las sensibilizaciones genuinas y las que son consecuencia de los fenómenos de reactividad cruzada con una mayor precisión diagnóstica. Con la aplicación del diagnóstico molecular se espera conseguir una mayor tipificación de la patología alérgica de la población pediátrica polisensibilizada y con patología alérgica compleja. Conclusiones. El diagnóstico molecular puede ser una herramienta muy útil a la hora de establecer decisiones clínicas apropiadas y a tiempo para nuestros pacientes alérgicos, y ofrecer a los médicos la posibilidad de individualizar las mejores acciones terapéuticas (AU)

ABSTRACT

Background. Extracts obtained from complete allergenic sources are usually poorly defined mixtures of major allergens, cross-reactive allergens, and non-allergenic material. The analysis of those extracts seldom allows for a precise diagnosis of the allergen responsible for the symptoms (in vivo or in vitro), especially in patients sensitized to more than one allergenic source. Advances in the characterization of allergens (molecular biology and recombinant DNA techniques) have allowed for the development of new diagnostic tools based on purified and recombinant allergens. Objective. To review the effect that advances in the characterization of purified and recombinant allergens have had in the diagnostics of pediatric allergy. Method. Literature review of manuscripts published until December 2014. Articles evaluating the usefulness of molecular diagnosis in pediatric allergy were reviewed. Results. Advances in the characterization of allergens have facilitated the development of new diagnostic tools based on purified and recombinant allergens that can improve the efficiency of conventional allergy diagnosis methods. The use of recombinant and purified allergens for the study of the allergic sensitization of polysensitized patients and of patients with complex allergic disease may help discern genuine sensitization of the patient from crossreactivity with greater accuracy. Conclusions. The identification of the specific allergen that is sensitizing the patient is an essential requirement for optimal diagnosis and treatment; multiplexed molecular diagnosis can provide very useful information to aid in the management of these children (AU)