El pediatre davant un lactant amb hemangioma infantil / El pediatra ante un lactante con hemangioma infantil / The pediatrician and the infant with hemangioma

FONAMENT: L'hemangioma infantil (HI) és el tumor benigne més freqüent en la infància, de manera que el pediatre d'atenció primària ha d'estar familiaritzat amb les seves principals característiques distintives, ja que és el primer que tindrà l'oportunitat de ferne el diagnòstic. OBJECTIU: Descriure el diagnòstic, l'evolució, la derivació precoç a dermatologia pediàtrica I el tractament oportú de lactants amb HI. MÈTODE:. Descripció de quatre casos d'infants amb HI que tenen lloc en primera instància a la consulta d'atenció primària del pediatre, detallant el procés de diagnòstic, evolució, tractament I seguiment, a partir de les últimes revisions bibliogràfiques I les guies clíniques disponibles. RESULTATS: Els casos presentats són un bon exemple del maneig actual del lactant amb HI. CONCLUSIONS: Disposar d'un diagnòstic és el primer pas, que ha de continuar amb uns altres dos: fer un control evolutiu proper del lactant, que ens permetrà en els casos necessaris derivar l'infant a dermatologia pediàtrica, I la contenció familiar, ja que l'impacte psicològic de l'HI en l'infant I la família no és extrapolable entre pacients amb el mateix tumor. El pediatre ha de conèixer els diferents camins que cal seguir després del diagnòstic: si només necessita fer un seguiment evolutiu, en quines circumstàncies ha de sol·licitar exàmens complementaris, o si ha de derivar de manera precoç a dermatologia pediàtrica pel risc de complicacions o seqüeles. La valoració individualitzada de la localització, la mida I la presència de factors de risc de l'HI influiran en el moment d'inici I la modalitat de tractament

RESUMEN

FUNDAMENTO: El hemangioma infantil (HI) es el tumor benigno más frecuente en la infancia, por lo que el pediatra de atención primaria debe estar familiarizado con sus principales características distintivas, pues es el primero que tendrá la oportunidad de realizar su diagnóstico. OBJETIVO: Describir el diagnóstico, la evolución, la derivación precoz a dermatología pediátrica y el tratamiento oportuno de lactantes con HI. MÉTODO: Descripción de cuatro casos de niños con HI que tienen lugar en primera instancia en la consulta de atención primaria del pediatra, detallando el proceso de diagnóstico, evolución, tratamiento y seguimiento, a partir de las últimas revisiones bibliográficas y las guías clínicas disponibles. RESULTADOS: Los casos presentados ejemplifican el manejo actual del lactante con HI. CONCLUSIONES: Disponer de un diagnóstico es el primer paso, el cual debe continuarse con otros dos: realizar un control evolutivo cercano del lactante, que nos permitirá en los casos necesarios derivar al niño a dermatología pediátrica, y la contención familiar, pues el impacto psicológico del HI en el niño y la familia no es extrapolable entre pacientes con el mismo tumor. El pediatra debe conocer los diferentes caminos a seguir tras el diagnóstico: si solo necesita realizar un seguimiento evolutivo, en qué circunstancias solicitar exámenes complementarios, o si debe derivar de forma precoz a dermatología pediátrica por el riesgo de complicaciones o secuelas. La valoración individualizada de la localización, el tamaño y la presencia de factores de riesgo del HI influirán en el momento de inicio y la modalidad de tratamiento

ABSTRACT

BACKGROUND: Infantile hemangioma (IH) is the most common benign tumor of children, so the primary care pediatrician should be familiar with its main features, as it is the first one that will have the opportunity to make its diagnosis. OBJECTIVE: To describe the diagnosis, evolution, early referral to the pediatric dermatologist and timely treatment of infants with IH. METHOD: Description of four cases of children with IH that take place in the first instance in the pediatrician's primary care office, detailing the process of diagnosis, evolution, treatment and follow-up, based on the latest bibliographic reviews and clinical guides available. RESULTS: The cases presented exemplify the current management of the infant with IH. CONCLUSIONS: Diagnosis is the first step, which must be continued with two others: carry out a close follow-up of the infant and prompt referral to a pediatric dermatologist when required, and family support, as the psychological impact of IH in children and families cannot be extrapolated among patients with the same tumor. The pediatrician must know the different paths to follow after the diagnosis: close follow-up, when to request complementary evaluations, and when to refer to the pediatric dermatologist due to the risk of complications or sequelae. Individual assessment of the location, size and presence of IH risk factors will influence the time of onset and the treatment modality