El Tribunal Europeo de Derechos Humanos y la relevancia del vínculo genético: una revisión de la jurisprudencia sobre gestación por sustitución transfronteriza / El Tribunal Europeu de Drets Humans i la rellevància del vinclegenètic: una revisió de la jurisprudència sobre gestació per substitució transfronterera / The European Court of Human Rights and the relevance of genetic linkage: a review of the jurisprudence on cross-border surrogacy

RESUMEN

En ausencia de instrumentos internacionales que establezcan pautas comunes sobre los acuerdos de gestación por sustitución transfronteriza, los ordenamientos que los prohíben o los consideran nulos han tenido que enfrentarse a la cuestión de sus efectos, lo que ya ha dado lugar a varios pronunciamientos del Tribunal Europeo de Derechos Humanos. A partir del precedente Mennesson c. Francia(2014), el trabajo analiza las diferentes aproximaciones al fenómeno que han sido objeto de escrutinio por parte del TEDH. El trabajo presta una atención especial, por su mayor frecuencia, a los casos que tienen origen en la negativa de un estado a reconocer la filiación resultante de un acuerdo de gestación por sustitución celebrado fuera de sus fronteras y, en particular, al peso otorgado a la exigencia de vínculo genético entre el menor y al menos un progenitor de intención. Los más recientes Valdís Fjölnisdóttir y otros c. Islandia(2021) y A.M. c. Noruega(2022) evidencian quelimitar el reconocimiento de efectos de estos acuerdos a los casos en que existe dicho vínculo no es coherentecon el interés superior de los menores que resultan de los mismos, en especial cuando su adopción ya no es posible.(AU)

A manca d’instruments internacionals que estableixin pautes comunes sobre els acords de gestació per substitució transfronterera, els ordenaments que els prohibeixen o els consideren nuls s’han hagut d’enfrontar a la qüestió dels seus efectes, el que ja ha donat lloc a diversos pronunciamentsper part del Tribunal Europeu de Drets Humans. A partir del precedent Mennesson c. França (2014), el treball analitza les diferents aproximacions al fenomen que han estat objecte d’escrutini per part del TEDH. El treball posa una atenció especial, atesa la seva major freqüència, en els casos que s’originen en la negativa d’un estat a reconèixer la filiació resultant d’un acord de gestació per substitució celebrat fora de les seves fronteres i, en particular, en el pes atorgat a l’exigència de vincle genètic entre el menor i com a mínim un progenitor d’intenció. Els més recents Valdís Fjölnisdóttir i altres c. Islàndia (2021) i A.M. c. Noruega (2022) evidencien que limitar el reconeixement d’efectes d’aquests acords als casos d’existència del mencionat vincle no és coherent amb l’interès superior dels menors que en resulten, en especial quan la seva adopció ja no és possible.(AU)

ABSTRACT

In the absence of international instruments establishing common guidelines for cross-border surrogacy agreements, jurisdictions that prohibit them or consider them null and void have been confronted with the question of their effects, which has already led to several rulings by the European Court of Human Rights. Based onthe leading case Mennesson v. France (2014), this paper analyses the different approaches to the phenomenon which have been scrutinized by the ECtHR. Due to their greater frequency, the paper pays special attention to cases arising from a state’s refusal to recognize parenthood resulting froma surrogacy arrangement concluded outside its borders and, in particular, to the weight given to the requirement of a genetic link between the child and at least one intended parent. The more recent Valdís Fjölnisdóttir and other v. Iceland(2021) and A.M. v. Norway(2022) make it clear that limiting the recognition of the effects of these arrangements to cases where such a link exist is not consistent with the best interests of the resulting children, especially when adoption is no longer possible.(AU)